31/12/2009 
Noticias
"Els clubs ens deien que el Barça femení era una banda"
Xavi Llorens (Barcelona, 1958) és la cara invisible per excel·lència del Barça. Llorens, pioner del femení –equip que va dirigir entre 2006 i 2017–, també ha estat vinculat al futbol sala i al futbol formatiu, fet que li permet presumir d’haver estat el primer entrenador de Leo Messi al club blaugrana. “Sempre m’han fet la broma que es farà un equip de petanca i que l’hauré d’iniciar jo. A mi el que m’agrada és estar a l'ombra fent feines no molt visibles i passar una mica com si no hi fos”, explica a l’ARA. L'entrenador –que ha fet diversos papers de l’auca– va posar els fonaments d’un Barça guanyador de tres Champions League. “Només havíem de treballar i convèncer les jugadores que el que volíem fer era guanyar moltes coses”, assegura.
Els límits legals per prohibir el burca
El debat sobre l’ús del burca i el nicab als espais públics ha tornat a irrompre en l'escenari polític espanyol. Hi ha diverses propostes sobre la taula i sembla que, ara sí, un interès polític per regular-ho. De moment, el Congrés ha rebutjat la proposta de Vox, però la insistència de l'extrema dreta en aquesta qüestió ha estat decisiva perquè la resta de l'arc parlamentari hagi començat a prendre posicions. En aquest sentit, Junts ha plantejat una proposta alternativa centrada en la seguretat i la identificació de les persones –més que no pas en la llibertat religiosa–, una via que el PSOE s'ha mostrat obert a estudiar. També el PP i ERC hi han dit la seva, plantejant una prohibició que no hagi de comportar multes per a les dones, sinó la participació en activitats socials. Tanmateix, la possible constitucionalitat d'una llei d'aquesta naturalesa a l'estat espanyol planteja interrogants jurídics profunds que ens obliguen a mirar cap a Estrasburg i a analitzar els límits del nostre pro
Especial adrenalínic d’Antonio García Ferreras
Dissabte al matí, l’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran va activar els especials matinals. Antonio García Ferreras no es va fer esperar, i va convertir la informació d’última hora en un minut i resultat adrenalínic que afegia encara més ansietat als esdeveniments: “¡Buenos días! ¡Estados Unidos e Israel están atacando Irán! ¡E Irán está respondiendo con misiles contra Israel y contra varios países de la zona! ¡Regionalización del conflicto! Está ya en marcha según el departamento de guerra de Estados Unidos, la que denominan... ¡Operación Furia Épica!”.
Després de fitxar Felipe González, ara la dreta vol el rei
El culebró sobre el retorn del rei ja ha convertit els diaris de Madrid en portaveus oficiosos dels diferents actors en joc. Govern, PP, Zarzuela i Joan Carles es van enviant els missatgets en públic davant la mirada atònita del públic lector, que s’enfronta a titulars contradictoris aquí i allí. A El País (o sia, al govern del PSOE) li fa una gràcia regular i per això titula amb una estranya exigència de l’emèrit. “Joan Carles I supedita el seu retorn a Espanya a residir a la Zarzuela”, escriuen. I de seguida afegeixen un subtítol segons el qual “la Casa Reial assenyala que hauria de traslladar també el domicili fiscal”. Ah, vols venir? Doncs paga com els súbdits. És una condició pensada perquè s'autodesqualifiqui. La clau ens la dona aquest altre títol d’El Mundo: “Joan Carles no rep assignació i vehicula els seus ingressos de forma privada”. És una formulació opaca, però que qualsevol lector sap descodificar correctament: hi ha una xarxa d’amistats que el financen (i �
L'Iran afronta l'atac en un moment d'inestabilitat interna
L'atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l'Iran, que ha començat aquest dissabte, ha colpejat Teheran, Esfahan, Qom i altres ciutats, zones urbanes densament poblades i punts estratègics com instal·lacions de defensa i administratives. Les defenses antiaèries s'han activat arreu del país, i s'ha informat de columnes de fum a l’horitzó de la capital i diversos impactes en altres grans urbs, com Esfahan i Tabriz, així com explosions a l'oest i en ports clau per al comerç petrolier. Les negociacions diplomàtiques dels últims mesos entre Washington i Teheran han quedat en paper mullat.