Noticias
  • Els pagesos catalans tornaran a tallar carreteres: "No volem viure d'engrunes i caritat"
    Durant el febrer del 2024, ara fa un any, milers d'agricultors i ramaders de tot Catalunya van sortir en massa a les carreteres per protestar i reclamar millores immediates per al sector. Van deixar per uns dies la feina dels conreus i el bestiar per desplegar centenars de tractors, barricades i campaments que van bloquejar diferents punts de connexió del país, com l'autopista AP-7 a l'altura de Pontós, prop de Figueres, on van tallar el trànsit durant més de 24 hores, organitzant barbacoes, arrossos i concerts. Fins i tot van arribar a la capital catalana, en una jornada històrica que es va acabar davant del Palau de la Generalitat. D'aquestes mobilitzacions, convocades en un primer moment de manera gairebé espontània, reunint treballadors del camp a través de grups de WhatsApp, en va sorgir el moviment Revolta Pagesa, que es va encarregar de la gestió de les assemblees durant els talls i les reunions amb la Generalitat. Al setembre Revolta Pagesa es va constituir com a Gremi de la Pagesia Catalana, co
  • El Cercle crea un consell de savis per impulsar la productivitat
    La productivitat –o més aviat la manca de productivitat– ha estat darrerament un dels principals focus de debat entre economistes i empresaris. El Cercle d'Economia ja va centrar gran part de la Reunió Anual del 2024 en el debat d'estratègies per augmentar la productivitat, i ara la institució que presideix Jaume Guardiola fa un pas més amb la creació de la Iniciativa per la Productivitat i la Innovació (IPI), un projecte que el seu president assegura que vol combinar les funcions de think tank –generar opinió– amb les d'un action tank –incidir en les polítiques públiques.
  • Viure rellogat en una habitació: "De vegades crec que em tornaré boig"
    Quan la família de Natalia S. va arribar a Catalunya des de Colòmbia només van trobar un sostre de rellogats al pis d'un matrimoni amic per 450 euros al mes. "Era una solució per passar els primers dies o setmanes, abans d'instal·lar-nos pel nostre compte", explica aquesta administrativa resident a Reus. Però les setmanes es van fer mesos i ara ja porta més de dos anys compartint la petita habitació amb la seva mare i el llit amb el seu únic fill, un nen de vuit anys, una situació que avui ja veu "com una condemna que es pot allargar per sempre". No hi ha dades de quantes persones han de viure en habitacions compartides, però sí que es té constància que és una modalitat que ja fa temps que ha deixat de ser només per a joves i estudiants, i que cada cop és més "una solució permanent" per a famílies com la de la Natalia. Ho corrobora l'informe Exclusió compartida. Viure en una habitació en un context d'exclusió residencial i social, elaborat per Càritas de Barcelona i l'Observatori de l’Ha
  • Tres dones de 60 anys es confronten amb la "fractura generacional" del feminisme actual
    Durant el procés creatiu de Les bàrbares, les preguntes han volat per la sala d'assaig. Com ha afectat el Me Too, personalment, les dones? El moviment feminista s'ha passat de frenada? Què es pot fer perquè els homes se sentin interpel·lats i s'hi sumin? "N'hem parlat molt i molt. Entre nosaltres tenim opinions diverses, però el lloc de trobada ha estat l'espectacle i l'amistat que s'ha creat arran d'això", explica el director del muntatge, David Selvas. Escrit per la madrilenya Lucía Carballal, Les bàrbares és una coproducció de La Brutal i Bitò que busca reflexionar sobre l'impacte del feminisme actual en les dones que als anys 70 van fer (o no) la seva revolució particular. L'espectacle, que és bilingüe i es representa en català i castellà, fa temporada des d'aquest dimarts i fins al 13 d'abril al Teatre Borràs.
  • Més inversió privada i més consum: els motors econòmics en què confia Sánchez aquest any
    Inversió privada i consum. Són dos dels elements principals sobre els quals se sustenta la previsió de creixement econòmic del govern espanyol per a aquest 2025. Després de conèixer que l'economia espanyola va millorar un 3,2% de mitjana el 2024 (un dels creixements més forts de la zona euro), l'executiu de Pedro Sánchez acaba d'actualitzar el quadre macroeconòmic amb una estimació a l'alça del producte interior brut (PIB) –que és l'indicador que mesura la mida d'una economia– tant aquest any com el que ve. En el cas del 2025 preveu que l'economia creixi un 2,6%, mentre que de cara al 2026 estima un rebot d'un 2,2%.