03/06/2009 
Noticias
El Santander fulmina el seu rècord històric amb un benefici de 12.574 milions el 2024
El Banco Santander acaba de fulminar la seva meta personal –superar els 10.000 milions d'euros de benefici en un any, cosa que ja va aconseguir el 2023– i amb escreix. L'entitat que presideix Ana Botín va obtenir un benefici històric de 12.574 milions d'euros el 2024, un 14% més en comparació amb l'exercici anterior, tal com ha informat aquest dimecres al matí a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El banc d'origen càntabre se suma d’aquesta manera al BBVA i CaixaBank, que també han obtingut resultats històrics el 2024. De fet, el banc bilbaí fins i tot ha superat el doble dígit (10.000 milions en un any), cosa que fins ara només havia assolit el Santander.
Vius o morts, tots som ànimes en pena
Si contemplem Bodegón con fantasmas des de les coordenades d’alguns films recents del cinema espanyol independent, com ara Espíritu sagrado o Destello bravío, podríem tenir la impressió superficial de trobar-nos davant d’una obra que replica una certa tendència a l’hora d’acostar-se a entorns rurals amb una mirada esotèrica. Però això seria injust, ja que l’opera prima d’Enrique Buleo no és una pel·lícula derivativa, sinó que es tracta de la progressió natural dels humors que el director havia exhibit en curtmetratges com Decorosa i El infierno y tal, d’una excentricitat més implosiva que autoconscient.
Quan la guerra perd èpica i prenem nota de les petites coses
Lluny dels quarters generals i de les grans síntesis històriques, la guerra perd èpica. Arran de terra –en la proximitat de les trinxeres o de la quotidianitat bèl·lica—, s’imposa l’absurda espera entre la violència i l’avorriment i la mateixa proximitat tant impedeix entendre el gran dibuix com facilita la comprensió d’allò essencial. Precisament, dues de les darreres novetats editades per L’Avenç, La guerra que jo he vist, de Joaquim Ventalló, i Cartes de Barcelona, de Lois Orr, coincideixen en narrar experiències d’aquesta mena.
Cremats, esgotats i abandonats: així se senten els pares i mares d'avui dia
En el seu recent informe sobre la salut mental de pares i mares, el llavors cirurgià general dels Estats Units, el metge Vivek H. Murthy, va dir en veu alta el que molts progenitors només havien admès amb la boca petita: ser pares avui dia és massa dur i estressant. Per descomptat, sempre hi ha hagut preocupacions pel benestar de les famílies. I encara que algunes de les pors dels pares actuals són més noves (telèfons mòbils, xarxes, drogues), els pares sempre s'han preocupat pels seus fills.
Els formatgers britànics s'ennueguen amb la burocràcia del Brexit
El 1948, en el Regne Unit de la segona postguerra mundial, el diputat conservador David Renton va cridar l'atenció sobre el desabastiment en el mercat d'un producte que aleshores es considerava un símbol de l'englishness o, almenys, una de les fites de la no sempre ben valorada cultura gastronòmica de les illes. Segons el seu relat, que va quedar recollit al diari de sessions de la Cambra dels Comuns del dia 1 de novembre, al poble de Stilton (125 quilòmetres al nord de Londres) era impossible menjar Stilton, nom d'un dels formatges més tradicionals de les illes, blau, de textura cremosa, tast intens i olor no apta per a totes les sensibilitats.