07/02/2009 
Noticias
¿Què ens depara la premsa rosa per a aquest 2026?
La vida pop és imprevisible i sempre ens sorprèn amb fets que ningú hagués pogut imaginar mai. Mescles imprevisibles de famosos que resulta increïble que s'hagin creuat, influencers fent declaracions únicament possibles gràcies a les seves ments curtides en les batalles més intranscendents, famosos que fan servir les xarxes socials quan van borratxos o televisions desesperades per captar noves audiències són només alguns dels escenaris que de ben segur ens regalaran els millors titulars de l'any. No obstant, a hores d'ara tot això són només hipòtesis. Tota aquesta informació que està per venir no sabem com s'acabarà materialitzant. Malgrat tot, ja tenim algunes notícies a l'agenda que tot apunta que seran de portada.
"La DUI va ser un error flagrant"
L'historiador Josep Maria Muñoz acaba de publicar Una recança infinita, en el qual repassa el darrer mig segle de política catalana i els intents frustrats de Catalunya per reformular l'Estat amb el reconeixement de la seva identitat nacional.
La memòria il·lustrada dels miners del Coll de Pradell
De l'amistat entre una arqueòloga i una il·lustradora, autora de còmics i educadora, en poden sortir grans coses. Una d'elles és Lignit (Finestres), un còmic que explica com era la vida dels miners que vivien en barraques aïllades a la muntanya. L'arqueòloga és Laia Gallego, que va estar excavant a Coll de Pradell (Berguedà), on al segle XX hi havia dues mines de carbó. És una zona boscosa, on els mateixos miners s'hi van construir barraques per poder-hi dormir i descansar quan no havien de picar les parets de la mina o destriar i netejar el carbó. La il·lustradora és Emma Casadevall, que es va anar captivant a mesura que Gallego li explicava tot el que anaven trobant.
L'home que solia córrer amb Zapatero i que ara està en el punt de mira judicial
Fins fa catorze dies, Julio Martínez Martínez era un empresari anònim amb més de trenta anys d'experiència. Figurava com a administrador únic en setze empreses –onze que comparteixen seu social a Petrer (Alacant), quatre a la seva Elda natal i una a Madrid– i anava sovint a córrer amb un “amic de fa molts anys”. L'amic és l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Quan el 8 de desembre estava amb ell vestit d’esport corrent pels camins del Pardo –com la major part de les vegades que surten a córrer– encara no sabia que quatre dies més tard la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional el detindria en el marc d’una investigació sobre l'aerolínia Plus Ultra per blanqueig de capitals. L'endemà el jutge li va retirar el passaport i li va prohibir sortir de l’Estat.
Els reformatoris del franquisme: "El meu crim va ser fumar i portar minifaldilla"
“Alabado sea el santísimo sacramento”, deixava anar la monja de bon matí de forma ben sonora al mig del dormitori. I elles, mig adormides al llit i amb els ulls encara enganxats per les lleganyes, contestaven a l'uníson de forma mecànica: “Sea para siempre bendito y alabado”. Les monges les despertaven així dia rere dia. Maria Forns ho recorda a la perfecció, malgrat que ja fa més de mig segle. Tenia 16 anys quan la van internar en un convent en contra de la seva voluntat.