23/12/2008 
Noticias
La paranoia d’una sextorsió
Dimarts el Sense ficció de TV3 ens presentava Diari de la meva sextorsió (Gaudí a la millor pel·lícula documental), on la cineasta Patricia Franquesa relata en primera persona el seu dia a dia a partir del moment que li roben el portàtil en un bar de Madrid i és víctima d’un xantatge terrible. Uns hackers contacten amb ella demanant-li diners a canvi de no enviar a tots els seus contactes les fotografies íntimes que tenia arxivades a l’ordinador. El plantejament narratiu de la directora del documental és excel·lent, perquè més enllà d’una denúncia dels fets porta la divulgació a un altre nivell molt més atrevit. En comptes d’un relat tradicional a través d’experts i una estructura clàssica del drama, la Pati ens convida a formar part de la seva intimitat. I així ens endinsem en un documental que parla de la vulneració de la privacitat a partir de convidar-nos a entrar-hi. El fet d’utilitzar el seu sobrenom familiar, Pati, en comptes del nom professional, ja ens diu que ens està t
L'ambaixador cessat per fer una "dormideta" esclata contra Albares: "És una maniobra maldestra, ridícula i mesquina"
Nova polèmica entre el cos de diplomàtics i el ministre d'Assumptes Exteriors, José Manuel Albares. L'ambaixador espanyol de Bèlgica, Alberto Antón, ha sigut destituït per quedar-se adormit en un acte públic. Però més enllà d'excusar-se, ha denunciat en una carta haver sigut víctima d'una "maniobra maldestra, ridícula i mesquina" que té per objectiu "posar en dubte i embrutar la seva reputació professional". D'aquesta manera, suggereix que el vídeo en què se'l veu fent una "dormideta" durant el discurs del mateix Albares en la Conferència d'Ambaixadors s'ha gravat i filtrat als mitjans de comunicació "en el moment oportú" i amb l'únic propòsit d'apartar-lo de la representació espanyola a Brussel·les.
'A la contra', per Ferreres 06/02/2025
'De fit a fit', 06/02/2025- Trump i el miratge de la memòria infinita d’internet
La Universitat de Harvard ha celebrat aquesta setmana una marató peculiar: no es tractava de córrer els 42 quilòmetres i els 195 metres de propina, sinó de passar-se el dia capturant les bases de dades governamentals en matèria de salut i posant-les a recer. Temen que Donald Trump faci desaparèixer tot de recursos útils als equips de recerca, perquè, ja se sap, el mètode científic i la testosterona governativa no casen especialment bé. No és una por en abstracte, perquè han detectat que alguns dels fons documentals han deixat d’estar disponibles. Després de segles en què el coneixement humà s’emmagatzemava en suports peribles o inflamables –el cervell humà, els llibres, les cintes de vídeo–, l’arribada d’internet va crear la il·lusió vana que la memòria de la civilització ja podia ser eterna. Com si els servidors no es poguessin destruir o una mà conscient no pogués esborrar el rastre d’una publicació. Per això la comunitat de Harvard es va passar un munt d’hores trasllad