21/11/2008 
Noticias
Nerea Sanfe: "Se'ns ha venut el món del vi com a elitista, però realment no ho és"
És el teu tercer any a l'APM? ¿Amb l’humor passa com quan prens una copa de més?
Cristina del Puerto-Peix: "Als pobles petits no hi ha només una lesbiana"
Cristina Del Puerto-Peix (Manlleu, 2000) comparteix tres coses amb l'Elisenda, la protagonista de la seva primera novel·la, Dones sense homes (Empúries): totes dues són lesbianes, els fascina Haruki Murakami i saben fer servir una destral. A partir d'aquí, tota la història d'aquesta dona bloquejada per la seva identitat sexual i travessada pel dolor de la pèrdua de la seva mare és ficció. "Necessitava escriure sobre l'amor i el dol per entendre'ls, però m'interessava crear algú allunyat de mi. No volia que em preguntessin si la protagonista era jo. Un dia, corrent, de cop i volta vaig visualitzar l'Elisenda, aquesta dona una mica depressiva però també resolutiva. Al final, ella i jo ens hem caigut bé", explica Del Puerto-Peix.
Carta d'amor a Elisenda Solsona
Aquesta setmana s'ha publicat la llista d'escriptors que viatjaran a Mèxic per a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara i la meva amiga Elisenda Solsona n'és una de les convidades. Quan vam publicar Autòctones: deu contes bestials (Comanegra), la meva filla em va preguntar quina de les amigues amb qui havíem escrit el llibre era la meva escriptora preferida. Em va fer riure l'ocurrència i em va fer pensar en quan li agradaven Les espies de veritat i em feia escollir quina d'elles m'agradava més. Igual que llavors, em va saber greu haver de triar perquè, com les espies, les meves amigues són totes fantàstiques però, si ho havia de fer, em quedava amb l'Alex i l'Eli(senda Solsona), respectivament. Quan em va preguntar el perquè de la meva elecció, hi vaig reflexionar: per la seva imaginació desbordant, li vaig respondre.
Fel Faixedas: "Vam decidir amb la meva dona donar les claus de la casa al banc i que se la quedessin"
L’actor Fel Faixedas (Arbúcies, la Selva, 1970) organitza dos festivals de teatre i fa uns 60 bolos i diverses aparicions a televisió i ràdio cada any. Assegura que és un "cul inquiet" i que això li ve de casa. Ha crescut en una família "pobra" i molt tocada per la postguerra: “Tenien molt pocs diners, i la meva mare els valorava molt, no malgastava. Fins i tot coses que podia pagar, si eren cares, no les volia”. I amb aquesta filosofia es va educar: "Recordo unes colònies que els meus amics van comprar el típic record per a la família i jo no vaig comprar res, li vaig tornar els diners a la mare al baixar del bus".
"La primera vegada que em van demanar un avió privat em tremolaven les cames"
Des de fa més de 25 anys, Lourdes Carbó es dedica a gestionar les necessitats diàries de multimilionaris i professionals d'alt nivell. Després d'un temps treballant en solitari com a assistent personal, va fundar l'agència Alberta La Grup, des de la qual, assegura, són capaços d'aconseguir (gairebé) tot el que els demanin.