24/10/2008 
Noticias
Virginia Feito: de somiar amb escriure llibres a seduir Hollywood
Com molts escriptors i projectes d'escriptors, Virginia Feito (Madrid, 1988) somiava de petita amb publicar novel·les i dedicar-se a la literatura, però fins a la trentena no va prendre's aquest desig seriosament. Filla de l'economista José Luis Feito —que va ser director executiu del Fons Monetari Internacional als anys 80 i ambaixador d'Espanya a París entre el 1996 i el 2000—, Virginia Feito es va criar entre alts càrrecs i àpats elegants, va cursar tota l'escola i la universitat en anglès i va centrar la carrera professional en la publicitat. "Abans de posar-me a escriure, sabia que havia d'aconseguir una nòmina i independitzar-me", explica l'escriptora, que durant la vintena va entrar a treballar en una agència de publicitat. Allà gaudia de crear eslògans per a marques, però el batec de la literatura cada vegada era més fort.
Ni salt de poltre ni test de Navette: Així ha canviat l'assignatura d'educació física a les escoles
“De les dues paraules que formen educació física, la més important és la primera”. Ho diu Carles González, professor del departament d’educació física de l’INEFC Catalunya Barcelona des de fa 20 anys. La finalitat de l’assignatura és assolir aprenentatges per a la vida, i la segona paraula, física, és l’eina per a aconseguir-ho a través d'esports, jocs, l’expressió corporal i el ball. Aquest vessant físic també recorda que tenim un cos que hem de cuidar per a tota la vida. “És important donar eines als joves perquè quan acabin la secundària obligatòria –quan no tindran l’obligació de continuar fent més activitat física si no volen– puguin mantenir-se sans i saludables al llarg de la seva vida”, recorda González.
Bloqueig total al Poder Judicial: ni nova fórmula per escollir el CGPJ ni relleu de Marchena
A la vista d'aquest dimarts sobre el recurs de Laura Borràs contra la sentència pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes, presidia el tribunal Andrés Martínez Arrieta. Ho feia com a president de la sala segona del Tribunal Suprem en funcions, és a dir, el relleu provisional de Manuel Marchena mentre el Consell General del Poder Judicial no es posi d'acord per a la designació definitiva. Els nomenaments als principals càrrecs de la cúpula judicial, així com l'informe sobre la reforma del sistema d'elecció dels vocals de l'òrgan de govern dels jutges aprovat aquest dimecres –amb dues propostes diferents sense consens–, posa de manifest la divisió entre conservadors i progressistes. Quan cal abordar qüestions amb una alta incidència política, la politització del CGPJ queda en evidència, per molt que el PSOE i el PP presumissin quan van acordar la renovació que es feien passos cap a la seva independència.
La preuada oferta de Zelenski a Trump per no perdre el suport dels EUA davant Putin
La visionària declaració de Donald Trump de la matinada de dimecres, explicant al costat de Benjamin Netanyahu des de la Casa Blanca que els Estats Units prendran el control de la Franja de Gaza, on s'aixecarà una mena de nova "Rivière del Pròxim Orient", ha eclipsat altres comentaris altisonants que ha fet al llarg d'aquesta setmana. De fet, el president nord-americà és una màquina sense fre de generar titulars polèmics caient en el risc que uns n'amaguin uns altres: aranzels, Groenlàndia, el canal de Panamà, Guantánamo, la pau d'Ucraïna, etcètera. I en mig de tanta incontinència verbal i de tanta signatura d'ordres executives, dilluns Trump va dir que volia establir un acord que permetés que els EUA accedissin als recursos de terres rares d'Ucraïna a canvi d'ajuda militar i econòmica continuada a Kíiv.
"No deixarem mai de preguntar on és Andreu Nin"
En una de les parets de la Fàbrica Damm de Barcelona, a tocar d'on havia nascut i on vivia la Josefina Espinosa, una pintada de grans dimensions interrogava: "On és Andreu Nin?" Era als anys 40 i la Josefina, llavors una nena, topava cada dia amb aquella inscripció sense saber que Andreu Nin, de qui llavors no sabia res, seria anys més tard el seu sogre, tot i que no el coneixeria mai. Tampoc no es podia ni imaginar llavors que, més de vuitanta anys després, aquella pregunta continuaria a l'aire, sense resposta. “Que no s'hagi recuperat el cos d'Andreu Nin és una espina que tenim clavada. No han tingut ni la delicadesa de buscar-ne les restes i lliurar-les a la família, no hi ha interès, però nosaltres no deixarem de preguntar on és Andreu Nin", assegura la Josefina, que amb 92 anys exhibeix una vitalitat i una lucidesa extraordinàries i una salut envejable.