31/01/2008 
Noticias
Froilà i Victòria Frederica, dues pedres a la sabata reial
Un cop els reis emèrits es van convertir en emèrits, la política mediàtica de la família reial va canviar de rumb diametralment. Es va notar que els hereus, Felip i Letícia, havien sabut identificar la multitud d'errors dels monarques sortints i que estaven disposats a corregir-los sense perdre ni un segon més, conscients que havien heretat una institució agònica. Discreció en els afers familiars, control ferri de les aparicions públiques, aparença d'implicació en les causes que abanderen, distanciament de qualsevol possible imatge de privilegi o reducció de la distància tradicional de la institució amb el poble van ser algunes de les mesures que van aplicar perquè els ciutadans espanyols recuperessin una certa estima per la institució monàrquica i que, així, l'empresa familiar pogués durar fins a la següent generació. Amb el suport inestimable de molts mitjans de comunicació i de periodistes fans, sembla que la imatge de ranciesa i privilegi immerescut d'antuvi s'ha anat capgirant gràcie
“No som Annibals Lecters ni tenim el gen del mal”
Entre les persones amb trastorns mentals, les paraules de la consellera Núria Parlon relacionant els últims crims a Catalunya amb “una derivada vinculada a la salut mental” i a “un patró d'inestabilitat emocional” han caigut com una galleda d'aigua freda. Després de molts anys de picar pedra contra l'etiqueta de bojos o violents, alimentada per l'imaginari popular i també pel cinema i la literatura, entitats com Obertament o Veus han aconseguit canviar la mirada, així que critiquen que la vinculació amb la violència de la titular d'Interior suposa “tornar enrere” i perpetuar l'estigma que arrosseguen.
“Després del tsunami de la DANA ha vingut el tsunami de la burocràcia fastigosa”
Abans d’encarar aquesta entrevista amb l’escriptor Ferran Torrent (Sedaví, 1951) hauríeu de llegir la que li va fer Laura Serra a l’ARA el 12 de novembre. Allà parlava a raig del hat trick que ha hagut de viure en quatre anys: la pandèmia, un càncer de pròstata i la DANA. La riuada va deixar Ferran Torrent sense cotxe i sense casa durant un mes i mig. Aquesta setmana ha vingut a Barcelona a promocionar el seu últim llibre, El jo que no mor, i a parlar amb una mica més de distància del que ha significat la DANA per a ell i per al País Valencià. La conversa la comencem parlant del restaurant on dinava Carlos Mazón aquell 29 d’octubre.
Aliança Catalana, disposada a compartir grup amb Vox a Europa
La setmana passada PP i Vox s'aliaven, sense èxit, amb Aliança Catalana al Parlament per intentar tancar les mesquites a Catalunya. El partit de Sílvia Orriols acceptava fins i tot algunes esmenes de Vox, com la incorporació dels cossos de seguretat espanyols en el protocol de prevenció del terrorisme. No era el primer cop que Vox i Aliança coincidien en una votació. Tot i les divergències en l'àmbit nacional, ambdues formacions van de bracet amb les propostes relacionades amb el control de la immigració a la cambra catalana. També ho podrien fer a Europa.
Violència i salut mental: què hi ha darrere de l'estigma?
"La primera idea fonamental és que la persona amb una malaltia mental és més víctima que agressor". Per a Luis Maria Planchat, metge forense, psicòleg i professor associat de la UPF, aquest és el punt de partida per començar a parlar d'un tema delicat, en el qual tots els experts avisen que hi ha un risc alt d'estigmatització cap a un col·lectiu, el de persones amb un trastorn mental, que ja noten permanentment l'efecte dels prejudicis. Un d'aquests és quan es vinculen aquestes malalties amb les conductes violentes, més després que en les darreres setmanes hagi sigut un dels temes de debat pel fet que, segons va dir la consellera d'Interior, Núria Parlon, tres dels últims vuit homicidis els han comès presumptament persones amb un trastorn diagnosticat.