30/09/2007 
Noticias
Violència i salut mental: què hi ha darrere de l'estigma?
"La primera idea fonamental és que la persona amb una malaltia mental és més víctima que agressor". Per a Luis Maria Planchat, metge forense, psicòleg i professor associat de la UPF, aquest és el punt de partida per començar a parlar d'un tema delicat, en el qual tots els experts avisen que hi ha un risc alt d'estigmatització cap a un col·lectiu, el de persones amb un trastorn mental, que ja noten permanentment l'efecte dels prejudicis. Un d'aquests és quan es vinculen aquestes malalties amb les conductes violentes, més després que en les darreres setmanes hagi sigut un dels temes de debat pel fet que, segons va dir la consellera d'Interior, Núria Parlon, tres dels últims vuit homicidis els han comès presumptament persones amb un trastorn diagnosticat.
Trump i Putin planen sobre Madrid
Stalin evitava pronunciar el mot nazisme, el defugia. S’estimava més parlar de feixisme alemany, possiblement perquè en el nom del partit de Hitler, l’NSDAP –Partit Nacional Socialista Obrer Alemany–, hi havia evocacions del comunisme. Amb tot, Stalin intentava evitar l’inevitable: que dues estructures i dos pensaments totalitaris, aparentment oposats, tinguessin punts de connexió. Analogies en les quals va burxar la pensadora Hannah Arendt. Com ara mateix l’assagista Anne Applebaum burxa en les autocràcies i les esferes ultres.
Quan Tremp i Talarn es van convertir en el Far West
A simple vista no queda pràcticament cap rastre del campament que es va començar a construir al nord del municipi de Talarn (el Pallars Jussà) a partir del 1911. En aquesta zona boscosa durant cinc anys s’hi van allotjar, primer en tendes de campanya i després en barracons, uns 4.000 treballadors arribats d’arreu de la península. Havien de construir, amb les seves mans, la gran presa de Sant Antoni, que havia de permetre l’electrificació de Catalunya. "La història d’aquests treballadors ha estat força marginada i oblidada, i la documentació que tenim és molt minsa", assegura Laia Gallego Vila, arqueòloga de la Universitat de Barcelona i responsable de la intervenció arqueològica que està documentant com era la vida quotidiana i les condicions dels treballadors del campament a través del material localitzat.
La nova gira d'Albert Rivera
Albert Rivera torna a l'arena pública. Conferències, entrevistes i pòdcasts ultraliberals tornen a comptar amb la seva presència, fins i tot amb polèmiques. L'home que va portar Ciutadans a acariciar la glòria i després el va fer descendir a l'infern està fent una gira que passa per tota mena de fòrums en un moment en què manté distàncies amb el PP, té nul·les relacions amb Ciutadans i viu allunyat de Vox. Rivera vol continuar dient la seva, però no té intencions de tornar a la política.
Hamàs allibera tres ostatges israelians a canvi de 183 presoners palestins en el cinquè intercanvi de l'alto el foc a Gaza
La primera fase de l'alto el foc a Gaza continua avançant. Hamàs ha alliberat tres ostatges israelians a Gaza, a canvi de 183 presoners palestins que han estat alliberats per Israel aquest matí, en el cinquè intercanvi previst en el fràgil acord que va entrar en vigor el 19 de gener. Els tres homes han pujat a un escenari envoltats de milicians encaputxats abans de ser lliurats a la Creu Roja, en un acte ràpid i sense incidents.