10/08/2007 
Noticias
La canonització de Noelia Núñez
Han passat uns dies des que la diputada Noelia Núñez va dimitir per haver estat enxampada inflant-se el currículum i el balanç mediàtic de l’afer és abracadabrant. Els mitjans de la dreta han celebrat el seu gest com si es tractés d’una heroïna nacional, de manera que la falta primigènia no li ha comportat cap deshonra. De fet, l’endemà de plegar ja acceptava una oferta de Mediaset per incorporar-se de tertuliana al programa En boca de todos, de Nacho Abad. A La Razón l’entrevistaven com si fos el soldat Ryan, acabat de rescatar. La primera pregunta era: “Abans de res, com es troba?” I aleshores n’hi havia una altra, de quilomètrica, que reprodueixo només parcialment per qüestió d’espai, però que marca el to llepa de tota la conversa: “He de dir-li, d’entrada, que sortir a la plaça pública a enfrontar-se als periodistes, que en situacions com aquesta disparem amb munició pesant, denota valentia. Perquè, encara que això hauria de ser normal, donar explicacions quan es comet
UE - Trump: negociar amb el gàngster
Ursula von der Leyen i la Comissió Europea poden intentar vendre com un èxit la negociació del tractat de comerç entre la UE i els EUA de Trump, però és obvi per a tothom que uns aranzels d'un quinze per cent són unes carabasses massa voluminoses per intentar maquillar el suspens, fins i tot quan el punt de partida eren uns aranzels del trenta per cent i l'amenaça d'una guerra comercial sense contemplacions. No és un èxit (és un fracàs) perquè, una vegada més, Europa es doblega davant les exigències d'un president dels EUA obertament antieuropeu i antiatlantista. Unes exigències, a més, que són arbitràries (Trump anuncia aranzels com i quan li dona la gana, escenificant un capteniment de petit cèsar que imposa la seva voluntat arreu) i que tenen molt més a veure amb el desig d'atemorir i humiliar els adversaris que no de corregir cap suposat greuge històric d'Europa cap als EUA. El que s'ha signat aquest cap de setmana a Turnberry, Escòcia, entre cop i cop de pal de golf per part de Trump,
L'acord UE-EUA: poc a celebrar, però podria haver estat pitjor
Podia haver estat pitjor. Això, i que redueix la incertesa, és el millor que es podrà dir d’aquest acord. Amb el pas de les setmanes s’hauran d'anar sabent els detalls que falten, com un text que encara no existeix, la llista definitiva de productes, l’import de les compres d’equipament militar o una idea més precisa de les inversions a realitzar, per exemple. Però, amb les dades divulgades fins ara, l'acord no facilitarà algunes de les mesures del full de ruta que Europa havia assumit a partir dels informes Letta i Draghi.
Sánchez fa balanç del curs polític
L'anàlisi d'Antoni Bassas: Tu a Prats de Molló i jo a la Xina
La setmana comença amb l’actualitat plena de presidents: