05/07/2007 
Noticias
Rubiales declara pel petó no consentit a Jenni Hermoso
Abandonar el teu home perquè et fa por i tornar-hi pel mateix motiu
En un llibre titulat Ninety-nine novels. The best in English since 1939 (1984), Anthony Burgess va definir aquesta novel·la, publicada per primer cop el 1958, com “la síntesi entre el que és tradicional i el que és revolucionari”. L’estructura de La campana és de tall tradicional: ben endreçada, avança en un sentit cronològic recte –tot passa durant uns quants dies–, sense posar cap obstacle al lector. Fins pot recordar l’esquema argumental d’una novel·la victoriana, per l’ambientació campestre, que sembla inspirada en un cert realisme gòtic, i la barreja d’elements dramàtics, de coloració vària, i còmics, més escadussers que els anteriors. El que resulta revolucionari és, més aviat, el tractament dels personatges, servidors d’uns temes morals que interessaven i ocupaven l’autora, també una reconeguda filòsofa (i aquí voldria aprofitar l’ocasió per recomanar la conversa d’alt voltatge, gravada per a la BBC el 1977, que Iris Murdoch va mantenir amb el pensador i divu
"Amb un metge tothom hi interactua, la nostra és una feina que no se sap en què consisteix”
Quan era petita, Maria Recasens, que ara té 26 anys, tenia moltes aficions: a més de l’escola, participava en la lliga de robòtica de Lego, anava al cau, feia escalada i li agradava molt llegir i pintar. Aleshores volia ser astronauta i per això es va acostar a l’astronomia fins que li va caure un llibre de física a les mans. Li va semblar tan interessant que es va posar al cap estudiar alguna cosa que li permetés entendre-ho. Anys després es va graduar en física a la Universitat de Barcelona, ha acabat un màster interuniversitari en ciència i tecnologia quàntica i ha començat el doctorat a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Aquesta trajectòria i tot el que recorda que pensava de la ciència quan era petita és el que comparteix aquest dimarts en una xerrada a l’Institut Menéndez Pelayo de Barcelona, davant els alumnes de 1r d’ESO. Per primera vegada s’ha incorporat al programa #científiques, que des de fa set anys acosta la ciència i la investigació als escolars.
La burocràcia deixa una víctima de violació sense advocada d'ofici: "Sense papers no podia demostrar que no tenia prou ingressos"
La Yaqui no vol publicar el seu nom complet ni que se la reconegui a cap imatge perquè no ha explicat a bona part del seu entorn el que va viure en un pis del Prat de Llobregat el mes d'abril del 2021. Aleshores ella no tenia papers i la seva única opció per trobar feina era anunciar-se a internet oferint-se per cuidar nens i persones grans. Avui l'Audiència de Barcelona jutja un home que va contactar amb ella fent servir un nom fals i li va fer creure que volia que cuidés la seva mare. Però un cop al pis, presumptament la va agredir sexualment i va amenaçar-la amb fer que la deportessin, segons els escrits d'acusació de la Fiscalia i l'advocada de la Yaqui.
La doble cara de les floritures de Lamine Yamal
La primera jugada de Lamine Yamal en el Sevilla-Barça de diumenge va ser una rematada per treure’s el barret. Una volea a l’àrea, amb l’interior del peu esquerre, que el porter va salvar amb una estirada magnífica. Hauria pogut ser el primer gol del partit i una de les dianes de la jornada. No va ser l’únic intent. També a la primera meitat va fer una excursió en solitari i va acabar rematant per sobre del travesser. Però a diferència de la primera acció, quan tothom es va posar les mans al cap lamentant-se perquè la pilota no havia acabat en gol, en aquesta segona alguns companys li van recriminar que fes l’aventura en solitari en comptes de provar d’associar-se. En total va rematar quatre vegades tot i que no va marcar. Va ser substituït al minut 89 i va marxar cap a la banqueta amb un gest de desaprovació, maleint no haver fet cap gol.