28/06/2007 
Noticias
Vueling recupera el pont aeri pel caos ferroviari
El caos ferroviari arran dels accidents d'Adamuz i Gelida està disparant els viatges en avió entre Barcelona i Madrid. Amb trajectes en alta velocitat que sumen molts retards, que han arribat a ser de sis hores, els usuaris estan optant per tornar a agafar l'avió per viatjar entre les dues ciutats i Vueling ha decidit recuperar temporalment el pont aeri. "Hem treballat per oferir una alternativa addicional que ajudi a cobrir una necessitat existent durant el mes de febrer", ha assenyalat el director de Xarxa i Estratègia de Vueling, Jordi Pla.
El documental que no oblidareu
Des dels anys noranta, els tirotejos en escoles i instituts dels Estats Units han esdevingut un fenomen recurrent. L’impacte en els mitjans audiovisuals ha sigut inevitable. S’han creat patrons d’actuació que han derivat en imatges que es repeteixen: les fotografies de les orles dels menors assassinats, els pares desfets, les flors i els peluixos a les portes dels centres educatius i tot un relat, sovint morbós, al voltant de l’autor de la massacre. Aquestes tragèdies han inspirat obres literàries, cinematogràfiques i documentals. La campanya viral Back-To-School Essentials mostrava amb sarcasme la nova quotidianitat dels alumnes: la típica publicitat de material escolar de l’inici de curs esdevé un anunci d’eines per protegir-se en ple atac. Fa unes setmanes fèiem referència a Thoughts and prayers (HBO), una producció que explora el negoci al voltant de la prevenció d’aquests tirotejos i la nova manera de traumatitzar generacions d’estudiants.
La nova bèstia negra del Reial Madrid
“El Barça és el seu lloc al món”, apunta Piotr Kozłowski, el primer entrenador de futbol que va tenir Ewa Pajor (Uniejow, 1996). La davantera polonesa ha caigut amb el peu dret a Barcelona: en només una temporada i mitja ja suma 63 gols en 69 partits, però les seves qualitats van molt més enllà de veure porteria. “Destaca el seu esperit d’equip, crea ocasions per a les altres jugadores i pren decisions que beneficien tota la plantilla, no només les seves estadístiques. Si fos més egoista, tindria encara més gols, però té una responsabilitat i una maduresa sobre el camp que la fan una jugadora completa i preuada”, diu Kozłowski, que va treballar amb Pajor dels vuit als dotze anys d'ella. Unes virtuts que Pere Romeu també ha destacat. "Surt motivada a tots els partits, pressiona fins a donar-ho tot, es desmarca, arriba a l'àrea i aguanta la pilota d'esquena. Gaudeixo molt entrenant-la, sempre dona el seu màxim nivell i si pogués faria més passades de gol".
Són iguals les ajudes del govern espanyol per a les víctimes d'Adamuz i de la dana?
Divendres passat, el president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, va acusar la Moncloa de tractar els morts per la dana com a "víctimes de segona". El seu argument era que les víctimes dels accidents d'Adamuz i Gelida cobrarien el triple que les del temporal. "És un fet molt trist i lamentable", es queixava. Però no és així. Poc després, la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, va retreure-li la "indignitat" d'equiparar dues catàstrofes que "no són comparables". I fins i tot les associacions de víctimes de la dana han hagut de sortir al pas per desmentir-lo. El moll de l'os és que les víctimes de les dues tragèdies poden rebre una ajuda directa i a fons perdut per part del govern espanyol de 72.000 euros. És a dir, reben la mateixa quantia de diners públics. El que canvia és el sistema d'assegurances que va lligat a les tragèdies ferroviaris i que paguen les companyies. Unes quanties que, tot i que no paga l'Estat, en el cas d'Adamuz la Moncloa sí q
L'Airef, sobre vincular absentisme i baixes laborals: "Em sembla perillós"
Les baixes laborals per incapacitat temporal (IT), és a dir, quan un treballador pateix una malaltia o un accident que impossibilita que de manera temporal pugui fer la seva feina, s'han disparat des del 2017. Així ho ha constatat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) amb la publicació d'un estudi sobre l'evolució d'aquesta protecció laboral, posant el focus en l'impacte en la despesa, on recull cinc conclusions sobre el seu creixement. A grans trets, des del 2017 fins al 2024 les baixes laborals per incapacitat temporal s'han disparat un 60% en termes d'incidència, mentre que la seva duració ha crescut un 15% de mitjana, segons càlculs de l'Airef. En concret, el temps mitjà d'una baixa laboral ha incrementat de 40 dies a 46, tot i que en algunes patologies el creixement encara ha estat més fort: en baixes per salut mental, per exemple, s'ha passat de 67 dies a 99.