25/03/2007 
Noticias
Els europeus ja no consideren els Estats Units un “aliat”
El retorn de Donald Trump no només ha enrarit la relació dels líders europeus amb els Estats Units, sinó també la dels ciutadans corrents. A hores d'ara, la majoria d'habitants de la Unió Europea consideren que el país estatunidenc no és un "aliat" i tan sols el veuen com "un soci necessari amb el qual s'ha de cooperar estratègicament", segons l'informe publicat aquest dimecres pel centre d'investigació ECFR (Consell Europeu de Relacions Exteriors). "La nostra enquesta constata un canvi remarcable de l'opinió pública i, com a titular, la possible sentència de mort de l'aliança transatlàntica entre els Estats Units i Europa", comenta un dels autors de l'estudi i investigador del think tank, Arturo Varvelli.
Sánchez assumeix que hi ha "debat" a la coalició sobre la tributació del salari mínim
Pedro Sánchez defensa el "debat" dins del govern espanyol sobre la tributació del salari mínim interprofessional (SMI). En el primer cara a cara de l'any entre el president espanyol i el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, a la sessió de control al Congrés, Sánchez ha criticat que el PP no augmentés l'SMI. "Ara entenc per què quan governaven van congelar l’SMI, perquè no tingués retenció en l’IRPF. Pensaven que era millor viure amb 730 euros al mes com el van deixar l'any 2018 que als 1184 euros que l’estem deixant ara", ha subratllat, i ha afegit: "Aquest debat el tenim perquè hem pujat el 61% de l’SMI", ha replicat Sánchez a Feijóo, que lluny de donar suport als increments de l'SMI, sí que ha volgut ficar cullerada en les desavincences dins la coalició: "Quedar-se amb la meitat de la pujada de l’SMI ni és progressista ni és justícia social".
Els que no hem nascut en l'era digital ens hem de considerar afortunats
Gabriel Ferrater deia que el més elevat d’una literatura era la poesia, però que una literatura no descansa en els seus cims. Sempre he opinat que la base de tota literatura és l'assaig i la capacitat de pensar-nos a nosaltres mateixos, que és a partir de la qual es fa la literatura. Un dels assaigs que recentment més l'ha encertat a l’hora de fer un retrat d’allò que som avui és Sin relato, de l’escriptora i psicoanalista Lola López Mondéjar (1958). Deixeu-vos de tècniques de mindfulness i submergiu-vos en l’apassionant exercici de mirar-vos al mirall de la realitat.
El govern de Puigdemont a l'exili que mai ha acabat de funcionar com ell volia
El 30 d'octubre del 2018, el Consell de la República es presentava al Palau de la Generalitat en un acte solemne farcit de parlamentaris de JxCat i ERC, alts càrrecs i l’executiu en ple. Un mes i mig més tard ho feia a Bèlgica amb la mateixa solemnitat i amb una abraçada entre el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès que simbolitzava la unitat entre les dues grans forces independentistes, que van estar barallant-se durant mesos per definir quines haurien de ser les atribucions de l'organisme. El Consell va acabar sent un dels principals acords d’investidura entre juntaires i republicans i havia de servir per internacionalitzar el conflicte i teixir l'estratègia a seguir lluny de les institucions.
La llarga espera per a la dependència: "Cada dia és una batalla"
A la filla d'Eduard Ges li van diagnosticar epilèpsia quan tenia vuit mesos. A partir de llavors va començar un autèntic laberint burocràtic pel qual passen totes les famílies per accedir a una prestació per la dependència i que es resumeix en dues paraules: valoracions i informes. La porta d'accés a serveis reconeguts per la llei de dependència —que no només està pensada per a gent gran– són un autèntic maldecap per les llargues llistes d'espera que obliguen a pagar per avançat. La nena té avui dos anys i quatre mesos i requereix nombroses sessions de fisioteràpia i de psicòlegs a centres privats mentre no arriben les ajudes públiques. "Cada dia és una batalla amb la paperassa", es queixa Ges.