14/01/2007 
Noticias
Enric d'Anglaterra intenta refer ponts amb la casa reial (després de perdre un contracte multimilionari)
"Obres són amors i no bones raons", deu haver pensat el príncep Enric d'Anglaterra per intentar recuperar l'afecte de la seva família que tant es va esforçar a perdre temps enrere. Potser ara que li van mal dades –perquè econòmicament està bastant pitjor del que estava– ha decidit que no n'hi havia prou amb utilitzar un llenguatge menys agressiu quan atenia els mitjans i que calia algun gest perquè li comencin a tenir una mica menys de ràbia des de palau, a recer del qual sembla ara que vol tornar a correcuita perquè li ha deixat de rajar l'aixeta d'or que li permetia fer una vida gairebé reial sense haver d'atendre cap obligació institucional.
Abel Folk recomana una història "me-ra-ve-llo-sa" sobre un perfum
Fa poques setmanes, Abel Folk va estrenar al Teatre Goya Clavells, un espectacle escrit per Emma Riverola (Barcelona, 1965). I, precisament, l'actor escull un llibre d'aquesta escriptora i dramaturga per recomanar de cara a l'estiu: Metamorphosis (Edhasa, 2023). "És una història complexa i meravellosa, me-ra-ve-llo-sa!", exclama Folk, entusiasmat per aquesta novel·la que transcorre entre la Barcelona del 1937 i els temps actuals. "Parla de diferents generacions amb una sèrie de conflictes que transgredeixen el temps, d'històries familiars molt turbulentes, amb un perfum com a fil conductor. Hem de descobrir per què aquell perfum és com és, d'on ve, etcètera. És fantàstic com una cosa tan etèria pot acabar resolent una situació conflictiva que s'ha allargat durant dècades en el temps", resumeix l'actor.
Catalunya, pendent de l’efecte dòmino dels aranzels
L'acord comercial entre Brussel·les i Washington per imposar un aranzel general del 15% a les exportacions europees als Estats Units ha reduït la incertesa entre els sectors empresarials més exposats al mercat nord-americà. No obstant això, la incertesa no ha desaparegut, ja que el principal impacte del nou marc comercial vindrà pels efectes secundaris sobre altres mercats amb els quals Catalunya té més relació –Alemanya, França o Itàlia– i, encara més, per un hipotètic pacte comercial definitiu entre la Xina i els EUA.
“Trobo a faltar avorrir-me: l’avorriment era la felicitat”
“Els estius que més enyoro són els que no hi havia més estímuls externs que els que tu et buscaves”, diu convençut l’escriptor Pep Prieto, guanyador del Premi Prudenci Bertrana per Rosita, que es publica el 17 de setembre. Escriure-la li ha fet pensar molt en aquells estius que “eren collonudament avorrits”, quan tot era fàcil i havia de decidir què feia si volia tenir un mínim d’activitat. La Rosita era la seva àvia i la novel·la, que és autobiogràfica, parla molt d’ells entre el 83 i el 87, dels seus 7 als 11 anys.
L’Agrobotiga del Lluçanès: el rebost somiat existeix
Aquest any he tingut la sort de descobrir una petita joia del Lluçanès, es tracta de Cal Trumfo. El cas és que la visita de Cal Trumfo em va portar una alegria inesperada que avui compartiré de bon grat amb tots els lectors. Es tracta de L'Agrobotiga del Lluçanès, a Perafita. Jo, esclar, volia portar un bon tros de coca cap a Barcelona, però em feia patir que, sent diumenge, no trobés on comprar-la. Pensava que probablement no trobaria res obert. I quina va ser la meva sorpresa quan em van portar a l'Agrobotiga del Lluçanès (anava acompanyada de gent local que sabia perfectament on anava, tot sigui dit). No només hi vaig trobar les famoses coques de Perafita del Forn Franquesa (fundat el 1952), és que fins i tot podia triar: de xocolata, de crema, coca de vidre... A casa vam optar per la d'anís. Vaig cometre l'error de comprar-ne mitja i no va durar gaire.