04/12/2006 
Noticias
Els que no hem nascut en l'era digital ens hem de considerar afortunats
Gabriel Ferrater deia que el més elevat d’una literatura era la poesia, però que una literatura no descansa en els seus cims. Sempre he opinat que la base de tota literatura és l'assaig i la capacitat de pensar-nos a nosaltres mateixos, que és a partir de la qual es fa la literatura. Un dels assaigs que recentment més l'ha encertat a l’hora de fer un retrat d’allò que som avui és Sin relato, de l’escriptora i psicoanalista Lola López Mondéjar (1958). Deixeu-vos de tècniques de mindfulness i submergiu-vos en l’apassionant exercici de mirar-vos al mirall de la realitat.
El govern de Puigdemont a l'exili que mai ha acabat de funcionar com ell volia
El 30 d'octubre del 2018, el Consell de la República es presentava al Palau de la Generalitat en un acte solemne farcit de parlamentaris de JxCat i ERC, alts càrrecs i l’executiu en ple. Un mes i mig més tard ho feia a Bèlgica amb la mateixa solemnitat i amb una abraçada entre el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès que simbolitzava la unitat entre les dues grans forces independentistes, que van estar barallant-se durant mesos per definir quines haurien de ser les atribucions de l'organisme. El Consell va acabar sent un dels principals acords d’investidura entre juntaires i republicans i havia de servir per internacionalitzar el conflicte i teixir l'estratègia a seguir lluny de les institucions.
Els gripaus que s'empassa Sumar per no fer descarrilar la coalició amb el PSOE
Yolanda Díaz evidenciava aquest dimarts la seva discrepància sobre el fet que els receptors del salari mínim interprofessional (SMI) també hagin de tributar per l'impost de la renda de les persones físiques (IRPF), i denunciava que havia conegut la novetat a través dels mitjans. La líder de Podem, Ione Belarra, utilitzava des dels passadissos del Congrés una expressió que ja s'ha fet popular a les xarxes socials: "You've been PSOEd". Aquest gripau –caldrà veure si Sumar intenta revertir-ho al Congrés– se suma a la llista de xocs que han protagonitzat els dos partits de la coalició des de principi de legislatura. Sense Sumar al govern, diuen els pròxims a la formació de Yolanda Díaz, el PSOE no tindria tants incentius per fer polítiques d'esquerres. Però per aconseguir algun èxit, Sumar ha d'anar empassant-se alguns gripaus.
La llarga espera per a la dependència: "Cada dia és una batalla"
A la filla d'Eduard Ges li van diagnosticar epilèpsia quan tenia vuit mesos. A partir de llavors va començar un autèntic laberint burocràtic pel qual passen totes les famílies per accedir a una prestació per la dependència i que es resumeix en dues paraules: valoracions i informes. La porta d'accés a serveis reconeguts per la llei de dependència —que no només està pensada per a gent gran– són un autèntic maldecap per les llargues llistes d'espera que obliguen a pagar per avançat. La nena té avui dos anys i quatre mesos i requereix nombroses sessions de fisioteràpia i de psicòlegs a centres privats mentre no arriben les ajudes públiques. "Cada dia és una batalla amb la paperassa", es queixa Ges.
Com s'està rebent a Israel l'alliberament d'ostatges?
Quan les tres primeres ostatges israelianes van ser alliberades per Hamàs a mitjans de gener a Gaza, coincidint amb l’entrada en vigor de l’acord d’alto el foc amb Israel, totes presentaven més bon aspecte físic del que s’havia presagiat i els serveis mèdics que les van atendre van declarar que el seu estat de salut era estable. La resta d’ostatges que van ser posades en llibertat en dues rondes posteriors també es trobaven en condicions similars. Però aquest dissabte, durant el darrer intercanvi d’ostatges que s’ha dut a terme, l’estampa va ser, en canvi, molt diferent. Els alliberats van ser tres homes israelians visiblement desmillorats i prims, que presentaven un aspecte físic molt més deteriorat que les ostatges anteriors i amb els efectes dels gairebé 500 dies de captiveri evidents al cos.