18/10/2006 
Noticias
Prudenci Bertrana, gran cronista de la Barcelona d'abans de la guerra
A Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941) el tenim fossilitzat en un bust de bronze damunt d’un pedestal de pedra a Girona. Al Museu d’Art de la ciutat hi agonitzen en penombra un parell de quadres seus. Cada any l’home manté els honors d’un premi literari els guanyadors del qual rarament l’honoren. A Tordera, un parc porta el seu nom i també custodia la biblioteca de Riudarenes. Tot això està molt bé, però, fet i fet, a Bertrana no se’l llegeix gaire, i se’n parla ben poc, tot i ser un clàssic indefugible, i una de les figures més rellevants del rebost literari català. Potser oblidem amb massa facilitat que és l’autor d’obres com Josafat (1906), Proses bàrbares (1911), Jo! Memòries d’un metge filòsof (1925) i la trilogia de caire autobiogràfic Entre la terra i els núvols, formada per L’hereu (1931), El vagabund (1933) i L’impenitent (1948), entre d’altres.
Pares amb TEA: "Els imprevistos i canvis en la rutina d'un fill em descol·loquen molt més que a qualsevol altre progenitor"
Les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) poden viure la paternitat o maternitat amb una intensitat particular per diversos motius. D’una banda, la graduada en Psicologia i estudiant del màster en Psicologia General Sanitària Aina Durán, cita els canvis constants que implica cuidar un nadó o un infant, com els horaris irregulars, les necessitats inesperades, els plors i altres estímuls sensorials. “Poden resultar especialment exigents per a algú que necessita predicibilitat i rutina”, apunta. També poden aparèixer dificultats a l’hora d’interpretar senyals no verbals subtils del fill, sobretot en els primers anys, quan no poden verbalitzar què senten o volen. Això pot generar "inseguretat" a l’hora de saber si el nadó té gana, dolor o cansament. Segons Durán, a part que la Fundació Friends acompanya persones amb TEA, cal sumar-hi la sobrecàrrega sensorial que, “a conseqüència de sorolls forts, joguines musicals, llums o el desordre inherent a la criança, poden esgotar
El problema que amaga l'hiperlideratge de Sílvia Orriols
L'hiperlideratge als partits polítics de nova creació és una característica generalitzada. El va comprovar de primera mà Podem amb Pablo Iglesias, Ciutadans amb Albert Rivera, Vox amb Santiago Abascal –tot i que els fundadors van ser uns altres–, Junts amb Carles Puigdemont i ara també Aliança Catalana amb Sílvia Orriols. És cert que els partits de més tradició tampoc se n'escapen i n'hi ha exemples a dojo, que queden, però, esmorteïts pels canvis interns amb el pas del temps. L'exposició pública d'Orriols ajuda el seu partit a créixer i així ho remarquen totes les enquestes. De portes endins els hiperlideratges es fan més difícils de gestionar, fins i tot en el cas d'Aliança, segons admeten algunes persones dins la formació.
"Els murals de Sixena es traslladaran tant sí com no. I si es produeix algun dany, per a això hi ha els restauradors"
Les continuades victòries judicials en el cas Sixena han fet de Jorge Español un dels advocats més mediàtics i controvertits a tot l'Estat. Ara Español espera impacient que s'executi el trasllat a Sixena dels murals de la sala capitular del monestir, mentre al MNAC continuen lluitant perquè no surtin del museu. L'entrevista va tenir lloc pocs dies abans que Español demanés un acte de conciliació al director del MNAC, Pepe Serra, en el qual li reclama 90.000 euros per danys i perjudicis i que dimiteixi per unes declaracions que Serra va fer durant la presentació de la programació del museu per al 2026. "No podran amb mi. No m'importa el que treguin, encara em motiva més i fa que les coses em surtin encara millor", adverteix Español.
"La Generalitat es posa les piles amb el B9 quan s'adona que Albiol l'està fent grossa"
També per Nadal, l'activista Carles Sagués ha estat d'aquí cap allà, visitant les desenes de persones que, després de ser desallotjades del B9 de Badalona, continuen malvivint sota el pont de l'autopista C-31. A desgrat seu, Sagués és la cara visible de Badalona Acull, el paraigua d'entitats socials de la ciutat, els voluntaris de les quals posen hores, esforços físics i emocionals per a l'atenció d'aquest col·lectiu. Tot plegat sense ajudes ni subvencions públiques. La dels ocupants de l'antic institut buidat per ordre judicial a principis d'aquest mes no és l'única causa de Sagués, ja que fa anys que brega per evitar desnonaments dels veïns de Sant Roc.