07/06/2006 
Noticias
Bad Bunny planta Puerto-Rico al mig de la Superbowl però evita el xoc explicit amb Trump
“Fora l’ICE!”. Encara ressonaven aquestes paraules de Bad Bunny, pronunciades fa una setmana en rebre el Grammy a millor disc de l’any de música urbana, que l’artista porto-riqueny s’enfrontava al repte d’aprofitar un altaveu encara major: els més de 120 milions d’espectadors americans que es miren la Superbowl. La lliga de futbol americà feia una jugada atrevida fitxant-lo per a la mitja part, en un intent d’acostar el públic llatí a aquesta disciplina esportiva. El cantant no va defraudar en l’aspecte musical i en el polític va mostrar-se astut, si bé a diferència dels jugadors que abans s’havien batut sobre la gespa, no va entrar en el cos a cos amb Trump.
Mario Casas parlant català i el nou discurs d'Eduard Sola, els millors moments dels premis Gaudí
Sirat ha triomfat a la gran nit del cinema català. El film d'Oliver Laxe ha guanyat vuit premis Gaudí en una nit en què també s'han premiat, entre d'altres, Frontera i Sorda. La gala, que ha tingut una conducció coral formada per cinc dones –Nora Navas, Maria Molins, Laura Weissmahr, Carla Quílez i Maria Arnal–, ha deixat moments per al record.
La 'rave' de ‘Sirat’ triomfa en uns Gaudí que també premien ‘Frontera’ i ‘Sorda’
Sirat ha afegit un altre gran triomf al seu currículum. La pel·lícula d’Oliver Laxe va guanyar ahir vuit premis en la gran festa del cinema català i és la clara vencedora de la divuitena edició dels Gaudí, celebrats per primera vegada al Gran Teatre del Liceu. Sirat es va endur el premi a millor pel·lícula en llengua no catalana per davant de títols com Sorda i Romería i va arrasar en les categories tècniques, amb premis a direcció de producció, direcció artística, música original, fotografia, vestuari, maquillatge i perruqueria, efectes visuals i so. La rave de Sirat al desert culmina amb un èxit que referma la seva condició de pel·lícula-fenomen de la temporada amb l’aval dels acadèmics catalans, que han seguit l’exemple del jurat que va premiar la pel·lícula al Festival de Canes i dels acadèmics de Hollywood, que l’han nominat a dos Oscars.
Ferrocarrils i velocitat (1931)
De l’article de Gonçal de Reparaz i Ruiz (Sèvres, França, 1901 - Lima, 1984), a La Publicitat (11-II-1931). Demà passat farà noranta-cinc anys de la publicació d’aquesta peça reveladora dels hàndicaps endèmics del sistema ferroviari espanyol. Reparaz, deixeble del geògraf Pau Vila i col·laborador en missions exteriors de la República durant la guerra, feia constar sempre al costat de la seva firma la postil·la ‘fill’ per evitar la confusió amb el seu pare, Gonçal de Reparaz i Rodríguez (Porto, 1860 - Mèxic, 1939), diplomàtic de carrera i també geògraf i periodista.
L'Aragó, un termòmetre preocupant
Tot i que el resultat de les eleccions aragoneses no es pot dir que sigui una sorpresa, el creixement constant de l'extrema dreta en tots els comicis del nou cicle polític hauria de ser un motiu de preocupació, tant per a la classe política com per a la resta de la societat. En el cas aragonès s'ha repetit l'esquema que ja es va veure a Extremadura, i és que unes eleccions avançades pel PP amb la intenció de reforçar-se resulta que acaben reforçant Vox.