18/12/2005 
Noticias
Grups neonazis i simbologia franquista: la creixent fascinació dels joves pel neofeixisme
Una samarreta amb el lema feixista "Déu, pàtria i família" i les cames embolcallades amb una bandera espanyola amb l'aguilot preconstitucional. És la indumentària d'un dels manifestants d'aquest divendres al carrer Ferraz de Madrid, on té la seu el PSOE, en la protesta contra Pedro Sánchez. No semblava tenir més de vint anys. Desenes de grupets de joves, alguns clarament menors d'edat, van respondre a la crida de l'extrema dreta feta a través de les xarxes socials per exigir la dimissió del president del govern espanyol. Són aquests joves els que van entonar càntics franquistes amb més fervor i els que aixecaven reiteradament el braç per fer la salutació feixista. No és un fenomen exclusiu de les protestes de Ferraz, que s'han reactivat pel cas Santos Cerdán. S'han produït escenes similars en els últims mesos pels carrers de la capital espanyola en convocatòries del grup neonazi Núcleo Nacional i de la Falange Española y de las JONS.
El Conesa canvia de mans, però no d'esperit: "Continuem sent un local de barri"
En una Barcelona cada cop més plena de franquícies i locals despersonalitzats, l'emblemàtic local d'entrepans Conesa de la plaça Sant Jaume és una excepció. No només perquè és un dels pocs bars del centre que encara conserva i cuida la clientela de tota la vida, sinó perquè la jubilació dels seus amos no comportarà sortosament el seu tancament. El Conesa canvia de mans, però no d'esperit. Josep Conesa i Marta Cortadella pleguen, però Juan Cano i Christian Domínguez continuen.
La manifestació contra el turisme acaba evitant el pas per la Sagrada Família
Nou protesta contra el turisme a Barcelona. La capital catalana acull una nova manifestació en contra de la massificació un any després de la protesta protagonitzada per les pistoles d'aigua amb què els assistents van increpar alguns dels turistes de la ciutat. Els Mossos d'Esquadra han volgut evitar que la marxa passés pel costat de la Sagrada Família, tal com volien els organitzadors, i finalment les dues parts han acabat acordant un itinerari alternatiu.
"Trump i Musk són dos dels imbècils més grans del món"
L’any 2008, en un sopar amb una amiga, Rebecca Solnit va fer broma sobre escriure un assaig que portés per títol Els homes m’expliquen coses. L’amiga li va respondre que les dones, especialment les més joves, el necessitaven. L’endemà va començar el text, que va escriure gairebé d’una tirada i que es va convertir en un èxit mundial. El llibre va servir per convertir en viral el terme mansplaining i també per convertir-la a ella en un referent del feminisme, tot i que Solnit ja era una escriptora consagrada que havia reflexionat sobre la memòria, les lluites i l’art, entre d’altres. Ara acaba de publicar en català Elogi del camí inesperat (Angle/Lumen), on recopila diversos articles que permeten entendre el present però que funcionen alhora com un antídot contra la desesperació.
Vox emula les assemblees del 15-M per caçar vots del PSC: "Munteu un ciri"
Sense americana ni corbata, amb la camisa arremangada i sabates estiuenques, Ignacio Garriga està dret davant una quarantena de veïns en una placeta presidida per una cistella de bàsquet. El secretari general de Vox conversa amb uns veïns de Tarragona a qui fins i tot anima a rebel·lar-se per mantenir la "tranquil·litat del barri": "Munteu un ciri", diu. No és un dia excepcional, és un dia més d'una estratègia meditada amb una posada en escena calculada al mil·límetre: des de l'inici de la legislatura, aquesta és la setzena vegada que el partit d'extrema dreta fa una xerrada amb aire d'assemblea de veïns. Un estil que emula el tarannà del 15-M, o almenys així ho diuen alguns dirigents del partit, per intentar acostar-se a la gent.