11/12/2005 
Noticias
Com ha estat el rescat de l'aviador nord-americà a l'Iran?
Quan divendres va arribar a Langley, Virgínia, la notícia que l’Iran havia abatut un avió militar nord-americà i que dos oficials de les forces aèries s’havien ejectat en territori enemic, els màxims responsables d’intel·ligència dels Estats Units van entrar en acció immediatament. Mentre que el pilot de l'F-15E Strike Eagle va ser rescatat relativament de pressa, l’exèrcit nord-americà no va poder localitzar un segon membre de la tripulació, un oficial de sistemes d’armes, i es va iniciar una cursa urgent per trobar-lo abans que les forces iranianes ho fessin.
A la contra
De fit a fit
Cada any "tres nois de cada classe" sucumbeixen a la "fascinació" del narcotràfic
Les ones virulentes colpegen l’espigó. És negra nit. Una nit plujosa i freda d’hivern. Al Bar del Chechu, a l’entrada del port de Barbate, joves i veterans desafien el temporal fumant i escurant la cervesa. La majoria ja no viuen de la mar, però la mar els crida. Un cotxe de la Guàrdia Civil passa lentament per davant del bar. Mirades de desconfiança dels uns i els altres. Poques hores després, a l’alba, la policia tornarà al recinte portuari. Una narcollanxa s’hi ha refugiat una estona per evitar el sacseig rabiüt de l’aigua. Les gomes dels narcotraficants busquen refugi als ports de la zona mentre esperen el seu moment.
Mor Josep Piera, l'escriptor i poeta que va saber transmetre la passió per la vida i la literatura
El poeta, narrador, assagista, articulista i traductor valencià, Josep Piera (Beniopa, Gandia, 1947), ha mort als 78 anys. Es considerava sobretot poeta, però va deixar un grapat de llibres de prosa memorables, entre els quals hi ha El cingle verd (Destino, 1982) –amb el qual va guanyar el premi Josep Pla–, Estiu grec (Destino, 1985) i Ací s'acaba tot (Edicions 62, 1993), que la jove editorial Cap de Brot va reeditar en una versió corregida i ampliada. El 2023 va rebre el 55è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural. En aquell moment, va expressar el seu astorament per rebre el premi i com entenia la literatura: "Això d'escriure en nom de tots ho trobo d'una petulància extraordinària. Hom escriu del que sap, del que sent i d’ell mateix. Però això ha d’esdevenir compartible, simbòlic. Si no als altres què punyetes els pot interessar? Aquí és on entra la literatura, i jo soc un animal de paraules", va assegurar.