22/11/2005 
Noticias
Vox expulsa defnitivament Ortega Smith del partit
El comitè de garanties de Vox ha acordat l'expulsió definitiva del partit del fundador i exsecretari general de la formació Javier Ortega Smith. La decisió s'ha pres dues setmanes després que se li obrís un expedient i se l'apartés temporalment per haver-se negat a deixar de ser portaveu a l'Ajuntament de Madrid. La formació considera que es tracta d'una "infracció molt greu".
El cuiner gironí de persones sense llar que ha guanyat un Goya
Dissabte a la nit, el cineasta Albert Serra, de Banyoles, va guanyar el Goya a millor documental de l'any amb la seva impactant pel·lícula sobre la tauromàquia, Tardes de soledad. No va ser, però, l'únic gironí en endur-se una estatueta en la gala dels premis de l'Acadèmia del Cinema Espanyol: Jordi Jiménez, veí de Salt, també va pujar a l'escenari per endur-se un guardó; en aquest cas, per Gilbert, una petita joia de stop-motion sobre l'amistat i l'egoisme, reconeguda com a millor curtmetratge d'animació.
"Després de la pel·lícula de Spielberg, es van organitzar matances massives de taurons als Estats Units"
Claudio Barría s'ha passat molts anys de la seva vida desmentint la pel·lícula de Steven Spielberg Tauró. Aquest biòleg xilè establert a Catalunya, ha centrat la seva recerca en aquests animals –ara a la Universitat d'Oviedo però abans a l'Institut de Ciències del Mar (ICM)– i avui és un dels màxims experts en taurons de la Mediterrània, probablement el màxim. Va ser precisament en un cinefòrum pel 50è aniversari d'aquest film en què va participar que va sorgir la idea d'escriure el llibre Tiburones, juntament amb Ana Colmenero (ICM), dins de la col·lecció ¿Qué sabemos de? que editen Catarata i el CSIC. Tant el llibre com la conversa traspuen un gran coneixement i sobretot un amor enorme per aquests animals, que tenen un valor incalculable per als ecosistemes marins.
"Si Font busca l'enfrontament amb Laporta, probablement el perdrà"
Lluís Carrasco tenia una gran reputació com a publicista, però va ser gràcies a les eleccions al Barça del 2021 quan es va donar a conèixer per al gran públic. Va ser el cap de campanya de Joan Laporta i l’ideòleg de la pancarta Ganas de volver a veros a pocs metres del Bernabéu. Aquest cop, però, es mira els toros des de la barrera.
L’alliberament i la redempció d’una noia rara i un vell trist
Des que va néixer, l’Isor ha sigut una nena diferent. No parla, no escolta, no mostra cap interès per gairebé res del que l’envolta. És autista? No ben bé, diuen els metges. Els seus pares l’estimen, però no entenen res i estan exhausts. Farts de diagnòstics imprecisos i de tractaments inútils, incapaços de gestionar-la socialment, no han escolaritzat la seva filla, que ara ja té tretze anys i sembla que només li agraden els canals de televisió estrangers i els documentals d’animals. A més, l’Isor de tant en tant té atacs de còlera terribles, que provoquen el caos i deixen els seus pares –la Maude, bombera, i en Camillio, netejavidres d’edificis alts– abatuts. Amb aquesta protagonista tan especial, Alice Renard (París, 2002) podria haver fet un relat d’un sentimentalisme extravagant, poètic i no normatiu però ple de cursileria. La còlera i el desig no és gens això. És una novel·leta emotivament estranya sobre una noia que no és normal.