12/08/2005 
Noticias
Com s’escampa una bola del PP (part 1)
Dijous al matí, el Partit Popular va filtrar a la xarxa X un vídeo de la ministra Margarita Robles rebent l’ambaixador dels Estats Units. El so era molt precari, però la piulada assegurava que la ministra de Defensa deia “No, no, yo estoy con Trump...”. Afegien la transcripció de la frase sobre la imatge per reforçar la declaració i demostrar que Robles contradeia el "No a la guerra" de Sánchez. Poc després, la Moncloa va advertir que era una manipulació del relat. Va facilitar el fragment del vídeo amb més context per confirmar que Robles parlava de la calefacció de la sala i que en realitat deia “No, no, yo estoy cómoda”.
La pitjor guerra torna a Beirut
Beirut ha tornat a estremir-se aquest dijous sota el brunzit constant d'avions i drons que sobrevolaven la capital libanesa. Els atacs aeris d'Israel han fet tornar una por que molts creien superada. Segons el ministeri de Salut, ja hi ha almenys 217 morts –dels quals 70 eren membres de Hezbollah– i prop de 800 ferits. Les sirenes han sonat des del sud fins al nord, recordant que la guerra s'ha instal·lat de nou a la vida quotidiana.
Adif bloqueja la web d'usuaris que publicava les limitacions de velocitat a la xarxa de trens
Adif ha bloquejat aquest divendres la web de la plataforma d'usuaris Dignitat a les Vies on es podien consultar les limitacions temporals de velocitat de la xarxa de trens convencional. Segons confirmen a l'ARA fonts de la companyia, el seu servei de ciberseguretat ha demanat a l'operadora de la web que en bloquegés l'accés al·legant motius de "seguretat" perquè s'hi publicava "informació delicada". Es tracta de la web limitacions.vatard.cat, que la plataforma va posar en marxa per oferir informació actualitzada als usuaris.
Trump descarta negociar amb l'Iran i exigiex "la rendició incodicional"
Donald Trump sembla disposat a cremar totes les naus amb l'Iran. A punt de complir-se una setmana des que els Estats Units van atacar conjuntament amb Israel el règim dels aiatol·làs, el president estatunidenc ha assegurat en una publicació a Truth Social "no hi haurà cap acord amb l'Iran que no sigui la rendició incondicional". La declaració suposa un gir dràstic en la posició de l'administració des que van començar els bombardejos. Diumenge, en una entrevista a The Atlantic, el republicà assegurava que els iranians "volen parlar i hem acordat fer-ho. Així que hi parlarem". De fet, el president iranià, Masoud Pezeshkian, havia dit que alguns països ja havien començat a fer de mediadors per aturar la guerra. La Casa Blanca sembla voler dinamitar tots els esforços per frenar una guerra que encara no sap com vendre als seus ciutadans i que ja ha matat almenys 1.332 persones a l'Iran.
No a la guerra (però tampoc no ens flipem)
La caverna està tensa, nerviosa. “Fals «No a la guerra»”, exclama amb majúscules greus l’Abc des de la seva portada. Es refereix al fet que les paraules de Pedro Sánchez poden ser tan abrandades com vulguem, però que els fets el desmenteixen parcialment, ja que col·labora en operacions de l’OTAN i la UE. S’hi posi com s’hi posi, treure la pols al “No a la guerra” ha estat una jugada mestra (més) comunicativa de Pedro Sánchez. El lema és buit de contingut, perquè gairebé ningú marxaria rere una pancarta on es digués “Sí a la guerra”. Però aquesta frase, a Espanya, remet inevitablement a l’oposició contra el funest Aznar, que, per superar els seus complexos d’estadista de talla Lil·liput, va posar Espanya en un incòmode punt de mira del terrorisme jihadista a canvi de fer-se una foto al costat de George W. Bush i Tony Blair.