24/04/2005 
Noticias
Què s'ha descobert fins ara al judici contra els Pujol?
La fortuna dels Pujol a Andorra provenia de la famosa deixa de l’avi Florenci o de comissions il·legals a canvi de favors polítics? És la gran qüestió que intenta dilucidar-se en un judici que ja porta 24 sessions i que ha fet desfilar fins ara per l'Audiència Nacional 200 testimonis. Els interrogatoris, amb problemes tècnics recurrents i repetits buits de memòria, estan versant especialment sobre les operacions que va protagonitzar Jordi Pujol Ferrusola, que s’enfronta a 29 anys de presó per cinc delictes. Molts testimonis han acreditat el paper del fill gran com a intermediari: ell oferia "moltes oportunitats de negoci" a empresaris –tot eren relacions entre privats– i, a canvi, rebia una contraprestació si el projecte acabava reeixint. Ara bé, la Fiscalia Anticorrupció creu que els moviments de diners servien per emmascarar comissions que responien a una "xarxa de clientelisme" que havia teixit el seu pare des de la Generalitat. De moment, durant el judici, aquest favoritisme no ha quedat a
La batalla d'un tetraplègic per signar amb la polpa del dit
El DNI d’Andrés Hinajeros és atípic per partida doble. Per una banda, és permanent –sense data d’expiració– des de vint anys abans de fer els 70 i, per l’altra, no té la seva signatura. És una concessió estranya de l'administració cap a Hinarejos, sense força ni mobilitat als braços i a les mans des d’aquell maig del 1974 que, quan era un jove en la vintena, va quedar paraplègic. Van ser quatre anys d’hospitalització duríssims en què confessa que només tenia el desig de morir, però s’ha refet i avui diu que se sent satisfet amb la vida fins al punt que celebra l’aniversari biològic i el del 17 de maig –que, com diu ell: “El dia que vaig tornar a néixer”–. “Soc feliç, visc amb la tetraplegia, però la tinc assumida”.
PP i Vox intenten destruir-se a Castella i Lleó abans que els toqui pactar
Que cap enquesta situï en primera posició el PSOE en les eleccions a Castella i Lleó és un escenari més habitual que a Extremadura o a l'Aragó. Mentre que a les dues comunitats on ha començat aquest cicle electoral els socialistes han governat durant més anys que els populars, el territori que els agafa el testimoni és un feu històric del PP. Els conservadors hi han governat ininterrompudament des del 1987, quan José María Aznar va desbancar el PSOE i va inaugurar quatre dècades d'hegemonia de la dreta. A la comunitat autònoma més extensa d'Espanya, els socialistes hi han guanyat només en dues ocasions, el 1983 i el 2019 –coincidint amb la primera victòria de Pedro Sánchez a l'Estat–, si bé fa set anys no els va servir perquè l'esquerra arribés a l'executiu regional. En la cita electoral d'aquest diumenge, amb un Sánchez en el seu moment més complicat, tot apunta que el PP serà primera força, però tornarà a dependre de Vox.
La jornada electoral del Barça, en directe
De la gasolinera a la hipoteca: l'impacte a la butxaca de la guerra a l'Orient Mitjà
Els atacs dels EUA i Israel a l'Iran ja es noten a les butxaques. La situació serà pitjor com més duri el conflicte i més es trigui a solucionar el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passen la cinquena part del petroli i el gas mundials. "Ningú no sap el que passarà demà, però sí que sabem que el risc és molt alt", afirma Javier Díaz-Giménez, professor de l'Iese. El problema és que ens trobem en un context d'incertesa i volatilitat, afegeix Pedro Aznar, professor d'Economia d'Esade.