09/02/2005 
Noticias
El Govern atura el pla per fer macropàrquings dissuasoris a Catalunya
Fre de mà del Govern socialista a l'ambiciós pla per fer macropàrquings dissuasoris —o Park and Ride, en la seva denominació en anglès— que havia dissenyat l'anterior govern de Junts i ERC i que havia de servir per descongestionar Barcelona de cotxes. El fracàs evident del primer d'aquests macropàrquings, que es va inaugurar l'estiu passat a Martorell, ha portat l'executiu de Salvador Illa a paralitzar la trentena de projectes iniciats i repensar la necessitat d'aquestes grans infraestructures, que havien de ser un revulsiu per millorar la mobilitat i reduir la contaminació a l'àrea metropolitana.
Guerra bruta colonial a ritme de jazz
Johan Grimonprez ha teixit un vibrant documental històric sobre el cop d'estat que va patir el govern de Patrice Lumumba a la República del Congo, amb la Guerra Freda en el rerefons. L’autor dimensiona els fils que unien els somnis de fraternitat i federació a l’Àfrica postcolonial (o hauríem de dir neocolonial?) amb les lluites polítiques i les expressions culturals afroamericanes compromeses amb els drets civils en uns Estats Units on les lleis encara discriminaven la població negra. I, de passada, amenitza l’exercici de memòria colonial amb peces de Louis Armstrong, John Coltrane o Miles Davis.
“Vaig canviar d’any amb una criatura morta a dins”
Durant el confinament, Estel Solé (Molins de Rei, 1987) va posar-se a imaginar la història de la Lena, una dona desbordada per la vida familiar i professional que pateix dues petites tragèdies i decideix marxar amb un desconegut. Esgarrapant hores de son i fent malabars amb la conciliació, Solé va convertir aquella idea en una novel·la i, en un impuls d'"absoluta inconsciència", va presentar-la al premi Ramon Llull. L'actriu i escriptora, creadora d'espectacles com Animals de companyia (2015) i de poemaris com Dones que somiaven ser altres dones (premi Amadeu Oller, 2011), explica que encara no ha paït el reconeixement per aquesta història que és un crit a agafar les regnes de la pròpia vida.
Les claus de les negociacions a Ucraïna, més enllà dels minerals: Trump balla al ritme de Putin
La inesperada predisposició dels Estats Units a beneir les posicions maximalistes russes en les converses per a un alto el foc a Ucraïna ha desequilibrat la balança abans de donar-hi el tret de sortida. Vladímir Putin està envalentit i no té cap incentiu per fer concessions mentre no s’entri a fons en la negociació. Per això manté gairebé intactes les principals condicions que ja va posar el juny passat per aturar la invasió: l’annexió de les quatre regions ucraïneses ocupades i el reconeixement internacional de Crimea com a territori rus; que Ucraïna no entri de cap manera a l’OTAN i esdevingui un estat neutral; i que es desmilitaritzi i no s’hi despleguin tropes estrangeres per garantir-ne la seguretat.
Javier de las Muelas, l'home que vendrà aquest any un milió de còctels
Javier de las Muelas té 69 anys, ha viscut moltes vides i encara té previst viure’n unes quantes més. El conegut bàrman i empresari em rep a l’Speakeasy del Dry Martini i deixa anar més titulars dels que podria encabir en una entrevista. Alguns exemples: “M’agrada la litúrgia de la cocteleria: considero que els bars són esglésies i els bàrmans, sacerdots. I els clients, els feligresos”. O quan diu que “la cocteleria, encara que es venguin com enginyers aeronàutics, és molt senzilla. El que no és senzill és tenir ganes de servir i la intel·ligència d’entendre a qui tens a davant” o que “la gent és comunista quan no té res a compartir”. O quan defensa que no li agraden "les sofisticacions sense sentit. M’agrada el producte. El que feia el Bulli fa 30 anys, i que ara segueix fent gent famosa, ja no té vigència” o que “no és cert que en aquesta professió tots ens portem bé... La gent es porta bé i és generosa quan està a dalt de tot”.