03/02/2005 
Noticias
"Als països escandinaus hi ha molta violència sexual malgrat les polítiques d'igualtat"
Helene Flood (Oslo, 1982) va estudiar psicologia i va especialitzar-se en la violència, la revictimització i la culpa posttraumàtica. Aquest bagatge li és molt útil a l'hora d'endinsar-se en els crims que succeeixen en l'entorn més proper, i en com les mentides i els enganys de la memòria poden tenir conseqüències terribles. A la novel·la L'herència, que arriba després de La psicòloga (2019) i La comunitat (2021), la protagonista és una mare que es comença a plantejar si realment algú va matar el seu marit i si ella mateixa pot estar en perill. Amb traducció al català de Laura Segarra, el llibre ha estat editat per Columna.
L'última màscara de Bob Dylan porta el nom de Timothée Chalamet
Els fets de la vida i obra de Bob Dylan que posa en escena Un completo desconocido han sigut narrats tantes vegades (per exemple, al llibre d’Elijah Wald Dylan goes electric!, punt de partida per al guió de Jay Cocks) que han acabat per adquirir la textura mítica de la ficció. De fet, la manera en què James Mangold presenta algunes situacions –la improvisada intervenció d’Al Kooper com a organista a la gravació de Like a rolling stone, o l'escàndol que va provocar el recital passat de decibels de Dylan i el seu grup al festival de Newport, bastió de la tradició folk– persegueix el mateix pessigolleig còmplice que les cites que els films superheroics fan a les vinyetes pregnants. Dit d’una altra manera: l’aparença realista de la pel·lícula és un miratge rere el qual hi trobem una fabulació que, en el fons, no queda lluny del ball de màscares que Todd Haynes va orquestrar a I’m not there, on el misteri dylanià s’encarnava en diferents avatars.
El maldecap de Feijóo amb la condonació del deute: s'hi acolliran les comunitats del PP?
Fa mesos que Alberto Núñez Feijóo fa moviments per tractar de blindar-se contra els intents de Pedro Sánchez d'atraure els presidents autonòmics del PP amb la promesa de més recursos. Quan a principis de setembre de l'any passat el president del govern espanyol va prometre més diners per a totes les comunitats amb un nou sistema de finançament, el líder popular va convocar els representants dels 14 territoris on governa per fer un front comú contra aquests cants de sirena. Ara Sánchez hi torna amb la convocatòria aquest dimecres del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en el qual els plantejarà condonar 83.200 milions d'euros de deute. Una mesura que, a banda de Catalunya, beneficia especialment altres comunitats governades pel PP, com Andalusia i el País Valencià. Davant del risc d'un trencament de files, Feijóo ja es va afanyar a ahir a marcar públicament posició per a totes elles.
Enverinar-se, violar o mentir com qui agafa l'autobús per anar a treballar
Els lectors que va tenir Anna K. cap allà el 2006 la recorden com un meteorit, una rara avis que tothom va rebre amb un eufòric: “Ja era hora, una cosa diferent!”. El 2025, l’any en el qual l’editorial La Segona Perifèria ha decidit recuperar-lo, el panorama de publicacions en català és més variat i ric, el món s’ha girat com un mitjó i la percepció, per força, ha de canviar. L’edició compta amb un parell d’epílegs que contextualitzen tant l’autor com l’obra: Tina Vallès relata amb precisió el Premià de Mar de Martí Rosselló (1953-2010), que també és el seu, i Borja Bagunyà veu en l’obra rastres d’una tradició del grotesc que busca posar en evidència els principis que sostenen la realitat. La novel·la rep tota mena d’elogis. Tot sembla a lloc, doncs.
Estic soltera, no sola
Estic en un box amb dues de les meves germanes. La meva mare ha tingut crisi de salut i l’han traslladat en ambulància des de la residència a un hospital. Té demència i el cervell cada cop li funciona pitjor i fa que algun mecanisme del cos no vagi com hauria d’anar. Tot està controlat, ja li han donat la medicació adequada i aviat podrem acompanyar-la a la residència de nou. Però me la miro i m’emprenyo amb la vida. Aquella dona que acostumava a ser la meva mare ara és una velleta fràgil, desorientada i malalta i ella, que llegia Tolstoi, ja només juga amb una nina a cuidar-la. Jo no vull això per a mi. No ho vull. No cal. Ni per a mi ni per als que haurien de fer-se càrrec de mi. I respiro alleujada perquè fa dos anys vaig signar un testament vital amb instruccions exactes del que he triat per a mi en moltes circumstàncies. La demència també.