22/11/2004 
Noticias
A Catalunya hi ha 1,4 milions de treballadors pobres
Catalunya ha recuperat part del pols del mercat laboral després de la pandèmia, però hi ha una bossa preocupant d’1,4 milions de treballadors als quals la feina no els deslliura de viure atrapats en una situació de pobresa, sense oportunitats d’ascens social. "La precarietat laboral és la nova normalitat per a una part de la societat”, segons Càritas, que en un informe sobre exclusió i desenvolupament social que ha elaborat amb la Fundació FOESSA conclou que la millora global de tots els indicadors de la macroeconomia no es deixa notar en el dia a dia de moltes famílies. Fins i tot hi ha pobresa en famílies quan algun dels seus membres estan ocupats i ni tan sols aconsegueixen arrodonir el mes els que tenen la sort de poder accedir a les prestacions socials públiques.
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Això és un femer'
Demà l’ARA farà 15 anys i avui pot ser un bon dia per explicar-los alguna cosa d’aquesta anàlisi. És molt senzill: quan a primera hora del matí et poses davant l’actualitat amb l’encàrrec d'analitzar-la has d’agafar diverses òptiques: el microscopi, per veure detalls que poden passar inadvertits però que són i seran fonamentals; el gran angular, per veure-ho tot en la seva globalitat; i el telescopi, per veure-hi més lluny i tenir perspectiva. I aleshores, comptat i debatut tot, cal fer una tria i jerarquitzar els fets. Doncs bé, avui, quan m’he mirat del dret i del revés el més important de l’actualitat, he arribat a la conclusió que només els puc dir que això és un femer que fa molta pudor.
Les comarques gironines, on cau més dràsticament el català: així és el mapa de la llengua per territoris
Les comarques gironines, amb una caiguda de 9 punts de l’ús habitual del català en només quatre anys, és el territori en què més s’ha accelerat la pèrdua de la llengua, i ja és la llengua habitual de menys de la meitat de la població (45%). Després venen indrets com les Terres de l’Ebre (on l’ús habitual del català cau 5 punts) i el Penedès (una caiguda de 4,3 punts), dos llocs en què el català perd pistonada i en guanyen els usos bilingües de català i castellà o només el castellà. Les caigudes més fortes es donen en alguns indrets considerats baluards del català. Perquè els territoris on la llengua continua estant més viva són, justament, les Terres de l’Ebre, seguides de les Comarques Centrals i l’Alt Pirineu i, una mica per darrere, les Comarques Gironines i Ponent.
Per què és tan important anar a la fira del llibre de Guadalajara?
L'expansió internacional de la cultura catalana va començar a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara del 2004, quan en va ser convidada d'honor. Dues dècades després hi tornarà en molt més bon estat de forma: si fa dues dècades es traduïen un centenar de títols del català a altres llengües anualment, la xifra no ha deixat de créixer des de llavors, i la de l'any passat és espectacular (348).
Un ferit crític i un de greu en un incendi en un pis de Badalona
Un incendi en un pis al carrer Badajoz de Badalona ha deixat vuit ferits de diversa consideració. El SEM n'ha traslladat cinc a hospitals, entre les quals una persona ferida crítica que ha estat portada a l'Hospital Germans Trias i Pujol, on també s'han traslladat dues persones menys greus.