12/10/2004 
Noticias
Bayreuth fora del fossat
Final de concert amb un bis: la versió instrumental de la coneguda com a cavalcada que obre el tercer acte de Die Walküre. Era el colofó que homenatjava les pedres d’un Palau de la Música d’arquitectura wagneriana, amb el grup escultòric de les valquíries de l’arc de l’escenari. Colofó, també, d’un concert molt esperat, punt final a la 4a edició del Festival de Peralada. Al llarg dels propers dies, Madrid, València i Sevilla gaudiran del mateix programa.
Sánchez s'aboca a un setembre de tot o res
L'última setmana de curs abans de les vacances d'estiu va acabar marcada per l'entrada de milers de persones migrants des del Marroc a Ceuta. Una tragèdia migratòria que ha desencadenat en una emergència humanitària a la ciutat autònoma. Al principi, el govern espanyol, que tot just estava sortint de la crisi pels greus incendis a l'Estat, va intentar esquivar-la tenint un perfil baix públicament –Pedro Sánchez només s'hi va desplaçar el passat 31 de juliol– i apel·lant ràpidament a una recuperació de la "normalitat". La setmana del 10 d'agost, però, es va veure empès a incrementar la seva presència a la ciutat autònoma amb la visita de gairebé un ministre al dia.
Viatge a Geòrgia: natura en estat pur i vestigis soviètics
La primera foto que tinc al rodet del mòbil del viatge a Geòrgia és la d'un khachapuri. La segona, la d'un khinkali. Dos noms que s'integraran ràpidament al vostre vocabulari si aneu a aquest racó del Caucas; no hi deu haver gaires restaurants les cartes dels quals no ofereixin els dos grans emblemes de la gastronomia d'aquest petit país. La cuina georgiana, que solia ser considerada la millor de la Unió Soviètica, és un dels patrimonis i un element clau d'identitat del país. Sempre amb el permís del vi, l'autèntic motiu d'orgull dels georgians, que se'n reivindiquen els inventors. Geòrgia és una joia gastronòmica i vinícola; un tresor (encara prou preservat i indòmit) per als amants de la natura i l'alpinisme; un imprescindible per als fanàtics de l'arquitectura soviètica i de l'urbex.
Viure en una casa de premi construïda com una 'domus' romana del segle XXI
Fa poc més d'un any, en Joan Carles i la Roser es van instal·lar a la seva nova casa, acabada de construir, al límit de Sant Gregori en direcció als boscos de la vall de la Llémena. Per les mateixes dates, l'habitatge, dissenyat pels arquitectes Josep Camps i Olga Felip, va obtenir una menció especial als Premis d'Arquitectura Comarques de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). La casa, de nom 012, és realment espectacular. Des del carrer, la façana de quatre cares crida l'atenció, feta amb planxes metàl·liques de color blanc trencat i acabats oblics, que conformen una imatge molt neta i contemporània.
"Les crítiques externes ens motiven per callar boques"
Tot i tenir només 25 anys, Claudia Pina (Montcada i Reixac, 2001) ja és una de les veteranes d'un vestidor del Barça que, malgrat quedar-se sense futbolistes molt importants aquesta temporada, segueix aspirant a tot. L'estrena de la temporada és aquest diumenge (19 h, TV3) a l'estadi Johan Cruyff.