30/05/2004 
Noticias
La tràgica història d'amor que va fascinar els Estats Units
Eren joves, guapos i molt famosos, i la seva història d'amor va acabar de forma tràgica. John F. Kennedy Jr., fill del president John F. Kennedy, i la seva dona, Carolyn Bessette, van ser una de les parelles més icòniques dels Estats Units als anys 90, la representació de l'esperit d'una època de bonança abans de l'atac de les Torres Bessones. L'interès que despertaven, però, va ser la seva condemna. Els alts i baixos d'aquella relació ara arriben a la pantalla petita a través de la minisèrie Love story: John F. Kennedy Jr. & Carolyn Bessette, un nou projecte de Ryan Murphy que explorarà grans històries d'amor i que es pot veure a partir d'aquest divendres a Disney+.
Sánchez carrega contra Meloni per haver quedat al marge d'una trobada de líders europeus
En les cimeres europees és habitual que alguns líders aprofitin per trobar-se en algun moment de manera més informal. De fet, la trobada del Consell Europeu d'aquest dijous al castell d'Alden Biesen, lluny de Brussel·les, volia precisament facilitar aquesta mena de reunions més disteses entre caps d'estat i de govern de la Unió Europea. La més important l'ha impulsat el canceller alemany, Friedrich Merz, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que s'han erigit en els dos grans aliats del bloc comunitari. Ara bé, tot i que s'hi han sumat dinou dirigents dels vint-i-set, n'ha quedat al marge el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que és l'últim líder socialdemòcrata entre les grans economies de la UE i cada vegada es troba més sol nadant a contracorrent en les institucions europees.
Anys perduts d'Ucraïna, Europa i Rússia
No he esperat al 23 de febrer. He renunciat a fer coincidir les meves reflexions amb els quatre anys de l’atac de Putin. M’estimo més escriure dels orígens d’aquesta tragèdia europea. Parlaré, és clar, d’Ucraïna, i de les mirades russa i europea contemplant-la, però no pas dels plans de pau a Abu Dhabi que són la història de mai acabar. Decideixo tirar enrere i començo amb una frase del malaguanyat Aleksei Navalni. Paraules que ho diuen gairebé tot: “Acabada la guerra caldrà compensar Ucraïna pel mal provocat per la invasió de Putin”. Xifres terribles: la contracció de més del 50% del PIB; el dol per desenes de milers de morts, més de 100.000; com reparar els danys a 6,7 milions de refugiats. I com aconseguir el retorn dels més de 20.000 nens i nenes ucraïnesos segrestats per les unitats russes i tractats com a arma de guerra.
Els treballadors estrangers han suposat la meitat del creixement del PIB des del 2022, segons Funcas
L'arribada de treballadors estrangers no només ha suposat un impuls per a l'economia espanyola i la catalana els últims anys, sinó que ha "facilitat" que les persones no estrangeres s'incorporin a feines més productives i més ben remunerades. Els primers, doncs, ocupen els llocs de treball que els treballadors d'origen no volen. Així ho constata el centre d'estudis i anàlisis Funcas a través de l'informe La immigració a Espanya: reptes, impacte i polítiques publicat aquest dijous, i en el qual xifra en un 47% l'aportació dels treballadors estrangers al creixement de l'economia espanyola des de l'any 2022. És a dir, gairebé la meitat de l'increment del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) dels últims cinc anys s'explica per l'arribada de població migrant.
Suïssa votarà en referèndum limitar la població a 10 milions
Suïssa és cèlebre per permetre que la ciutadania determini el rumb del país a través de la democràcia directa. Ha sotmès a referèndum des de qüestions socials com el matrimoni igualitari fins a debats econòmics com la renda bàsica. Ara, el país s'enfronta a una altra votació transcendental: decidir si limita per llei la població a 10 milions d'habitants. Aquesta iniciativa, batejada "No a una Suïssa de 10 milions" i proposada per l'extrema dreta del Partit Popular Suís, serà referendada el 14 de juny, segons va anunciar el govern dimecres.