17/02/2004 
Noticias
En marxa la vaga de maquinistes, que complica encara més la mobilitat
Ara el bitcoin torna a valdre zero
Setmana negra als mercats (per a alguns). Or, plata, bitcoin, empreses tecnològiques... Semblava que no se’n salvava ningú. La plata caient un 30% en un sol dia, el bitcoin acumulant una davallada del 50% en tres mesos. Tot en vermell. Per moments, semblava la fi del món. I una frase que m’ha fet gràcia: “perdia un 5% a l’any amb la inflació i ara perdo un 20% al mes invertint”.
La perillosa estètica del fum d'una cigarreta
Una espiral que s'enlaira, com a part d'una creació artística. El fum –i el fet de fumar– forma part de l'estètica de la fotografia. Durant tot el segle XX es va utilitzar el fet de fumar com a element creatiu i narratiu, per fer imatges més convincents, transgressores, modernes. El fum i el fumador serveixen per mostrar-nos persones més complexes o ambigües. El fum expressa la fugacitat del moment. A través del fum la fotografia es torna una instantània i s’eleva com un fil invisible dins la cultura popular. Encara que se’n coneguin els perills, el ritual resisteix, carregat de simbolisme. Fem un recorregut a través de les imatges per la història que uneix el fum amb la fotografia, que enllaça aquest hàbit amb les imatges en blanc i negre que ens remeten a una altra època i a una estètica d'un altre temps.
"El cristianisme busca la gent més merda...per salvar-la"
Oriol Jara (Barcelona, 1980) és guionista i director de televisió. Ha estat, entre altres, subdirector del programa Buenafuente, guionista de Polònia i actualment dirigeix La selva, el programa de les tardes de TV3. Però Jara també és activista cristià. I, amb el llibre Per què crec en Déu, inicia una nova col·lecció de Destino de pensament en què diverses persones donen resposta a la pregunta del títol del llibre: per què creuen en Déu.
Renovables: Catalunya es posa les piles amb les bateries
Catalunya va ser la primera comunitat a Espanya a tenir un parc eòlic, però ja fa molt temps que va perdre la iniciativa, i durant molts anys ha estat a la cua de l'Estat en la generació d'energia verda. Ara, però, davant el nou repte de les energies renovables –l'emmagatzematge per assegurar el subministrament quan no bufa el vent (eòlica) o no fa sol (fotovoltaica)–, Catalunya vol fer un pas endavant.