26/01/2003 
Noticias
El fred i la pluja s'acarnissen amb els expulsats del B9: "A l'Àfrica no hi ha tanta misèria"
En un Sant Esteve marcat per la pluja i el fred, l'Ousseynou Touré es queixa perquè no té res calent per menjar. Des que el van expulsar de l'institut abandonat B9 de Badalona que viu sota el pont de la C-31 en una tenda de campanya, que està completament xopa per culpa del temporal que ha caigut a la ciutat en els darrers dos dies. Es troba malament, té la grip i està preocupat per si el seu estat de salut empitjora. "Amb aquest fred no aguantaré molt més temps", diu. Com ell, desenes de persones que fins fa nou dies vivien al B9 encara dormen a la intempèrie sense cap alternativa on anar, més enllà d'aquest campament de refugiats a la perifèria d'una de les ciutats més poblades de Catalunya. "Estem al segle XXI, qui ha de viure així? A l'Àfrica no hi ha tanta misèria", es pregunta l'afectat.
L'era de la turbomanipulació
Mirem amb el cadell Crema Mississipi, d’Alan Parker, amb un jovenet Willem Dafoe i un Gene Hackman en el cim de la seva carrera. El film està rodat als 80 i retrata la dècada dels 60 i la violència racista dels qui no volien concedir drets als negres. Però revisitada aquest 2025, acaba sent dolorosament actual: el llenguatge de l’odi que hi apareix, i que en el seu moment podia semblar com el recordatori d’una època ja periclitada, ressona molt fort en tota la (diguem-ne) filosofia MAGA i el supremacisme blanc que Trump mai ha condemnat de manera inequívoca, més aviat al contrari. En una escena es veuen vilatans contestant un reporter mentre els filmen, i els seus arguments són assimilables als de Vox (o Aliança). També és fotut veure com les tècniques de negació de la factualitat, descontextualització o manipulació ja les teníem fa sis dècades i que ara només les hem turboperfeccionat.
Badalona comença al Senegal
“Abans era capità de vaixell, ara sóc capità de carro”. Aquesta declaració a TV3 de l’Issa, un dels ocupants de l’institut B9 de Badalona, ha passat desapercebuda enmig del soroll mediàtic després del desallotjament de 400 persones d’aquesta ciutat catalana. Les reaccions a xarxes del vídeo de l’Issa són les de sempre: una part de la ciutadania reclama que no podem ocupar-nos de tota la misèria del món; l’altra, que cal tenir cor i sensibilitat amb els desvalguts. La posició progressista, irònicament, reforça el relat de l’extrema dreta: davant la proposta de ser hostes caritatius, cada vegada més gent respon –amb més virulència– que no. Les dues posicions solen ignorar l’arrel de les migracions. L’Issa, un expescador senegalès, és la mostra més clara d’un problema que s’ha accelerat a les costes de l’Àfrica occidental durant els últims deu anys: la transformació del peix en farina de peix destinada a l’exportació, de la qual som beneficiaris –i consumidors
A la contra
Ara que no s'ofengui ningú