03/06/2002 
Noticias
¿La intel·ligència artificial pot fer-nos millors escriptors?
Fa uns dies, dues autores molt conegudes, suspicaces amb les habilitats creatives de la intel·ligència artificial generativa, van posar-la a prova i el resultat no va ser el que esperaven. "Li vam demanar que escrigués una narració d'un paràgraf en un estil barroc amb l'única premissa que havia d'estar protagonitzada per un passejador de gossos, i el relat era coherent i no estava gens malament, però després li vam preguntar si podia reescriure'l amb les nostres particularitats com a autores, sense donar-li cap altra pista, i ho va fer encara millor", comenta Irene Pujadas, guanyadora de l'últim premi Finestres amb La intrusa (L'Altra, 2025) i una de les participants en aquest experiment. L'altra era Mariana Enriquez. "No en vam tenir prou amb el que va aconseguir la IA i vam voler saber com havia decidit quines decisions prenia en cada cas –continua Pujadas–. Ens va respondre que, en el cas de la Mariana, s'havia proposat escriure una història amb un punt de misteri que no es trobés en els persona
Tinta amb microxips: el nou malson dels falsificadors
El senyor X és un dissenyador reconegut i ha assolit darrerament força èxit amb unes samarretes que porten frases enginyoses i punyents sobre problemes socials ben actuals. Tant d’èxit que en el mercat negre es valoren molt per sobre del seu preu i ja han començat a aparèixer-ne falsificacions. Això el preocupa, però ha trobat una solució: al pigment del breu text de les samarretes hi ha deixat uns xips invisibles a ull nu, però que vistos al microscopi porten un patró inconfusible. Imitar i posar aquests xips queda fora de l’abast de possibles falsificadors.
Espanya dedica la meitat del pressupost que França i Alemanya al manteniment de l'alta velocitat
La tràgica col·lisió de dos trens a Urda, a la província de Toledo, que ja ha deixat més de 70 víctimes mortals, ha posat la xarxa ferroviària espanyola en el punt de mira i ha reobert el debat sobre el manteniment de les infraestructures. Amb les dades a la mà, s'arriba a una conclusió sorprenent: Espanya és el país europeu que més diners ha destinat a expandir la xarxa d'alta velocitat, però la inversió en conservació i millora de les línies existents té un pes molt inferior al dels seus grans veïns ferroviaris.
L'estratègia de Vox per treure rendiment de les víctimes de les tragèdies
L'accident de tren d'Urda d'aquest dimecres, el sinistre del gener a Adamuz, la crisi de Ceuta, la dana al País Valencià, la pandèmia de la covid-19 o fins i tot els incendis estivals. Centenars de morts acumulats que Vox no ha dubtat a fer servir com a arma política contra el govern espanyol. De fet, la formació d'extrema dreta liderada per Santiago Abascal dibuixa una Espanya apocalíptica presidida per Pedro Sánchez, que "provoca" o "agreuja" les grans crisis, entre altres coses perquè és, a parer seu, un "psicòpata", "traïdor", "boig" i "malparit". Un "fill de puta", com se sent a cada míting de Vox, tot i que Abascal prefereixi no fer servir aquest insult.
Les entrades prohibitives han vingut per quedar-se
Amb 19,1 milions d'ingressos amb la venda d'entrades, el clàssic Barça-Madrid de diumenge es va convertir en el partit amb més facturació de la història del Camp Nou. Mai fins ara un únic partit havia permès generar tants diners. I no només van ser els seients i els productes vip. També cal sumar-hi 1,5 milions addicionals recaptats a la botiga de l'estadi durant el cap de setmana. El resultat a la gespa no va ser el que volien els aficionats, però al club es llepaven les ferides pensant en un model de negoci que potser és impopular, però que és clarament efectiu.