Noticias
  • Oques Grasses, Figa Flawas i Mushkaa, grans guanyadors dels Premis Enderrock
    Festa grossa de la música catalana a l’Auditori Girona, aquest dijous 6 de març, en la 27a edició dels Premis Enderrock, que, com cada any, han premiat el més destacat de la indústria musical del país. Oques Grasses, amb quatre guardons, Figa Flawas, amb tres, i Mushkaa, amb dos, han estat els grans guanyadors de la nit, en una gala presentada per Alba Riera i Andreu Juanola, que ha reunit professionals del sector, autoritats, influencers i periodistes.
  • El coet més gros d'Elon Musk torna a esclatar sobre el Carib
    Un coet Starship de l'empresa SpaceX, del multimilionari Elon Musk, ha explotat en l'aire una altra vegada aquesta matinada de divendres, en el seu vuitè llançament de prova. La nau ha esclatat minuts després d'enlairar-se des de Texas, després de girar sense control durant uns instants per una presumpta fallada dels motors. En la transmissió en directe, es podia veure l'apagada d'alguns dels motors i des de SpaceX es confirmava que s'havia perdut el control amb la nau. L'explosió ha dispersat esteles ardents sobre el cel de Florida i les Bahames.
  • Les altres llengües de tu mateix
    Quan tenia nou anys, m’estudiava la llista de verbs irregulars alemanys a l’hora del pati. Quan en tenia dotze em gastava bona part de la meva setmanada en una revista per aprendre anglès. Ara fa uns mesos que he reprès el japonès després de més de deu anys i constato altre cop que aprendre una llengua em produeix una felicitat genuïna i una mica absurda (és evident que el japonès no em servirà de res) i alhora una frustració indescriptible (sé que mai no arribaré a tenir-ne un domini total). La gent em pregunta sovint quantes llengües parlo i jo dic que una i amb prou feines: el català. No és falsa modèstia, és només que una cosa és la llengua passiva —la que entenem llegint o escolant-la— i una altra de molt diferent la llengua activa —la que podem produir parlant o escrivint—, i per tant hi ha llengües que puc llegir sense dificultats però que no parlo amb fluïdesa. Això també és frustrant i em fa sentir com una impostora. Em consta que no soc l’única traductora que trem
  • Quan el compromís amb la veritat et pot costar la vida
    Hi ha periodistes servils i covards que sacrifiquen el rigor deontològic a l’obediència als seus superiors o a les consignes del partit de torn que els paga o els alimenta (i els diu el que han de dir) i hi ha periodistes que miren de fer la seva feina amb honestedat i rigor, que intenten pensar i escriure esquivant el partidisme, el gregarisme, la ideologia de pilot automàtic i la comoditat. I, després, hi ha periodistes que són autèntics herois, que han de treballar en contextos ominosament hostils en què la llibertat de premsa és amenaçada i vandalitzada diàriament, periodistes que es juguen la vida si gosen dir la veritat o plantar cara als abusos dels poderosos (líders polítics, màfies, empresaris) i explicar la realitat tal com és.
  • “A mi em diuen 'marimacho' perquè m’agraden el waterpolo i el futbol”
    Les desigualtats de gènere afloren molt aviat. Els infants ja en són conscients als 10 i 11 anys i tenen algunes coses a dir al respecte: entre les seves propostes hi ha la fi de les violències i les discriminacions (especialment el masclisme i el racisme), la igualtat entre les persones (inclosa entre els nens i les nenes i, també, a l’escola) i acabar amb la pressió estètica. Així ho demanen a l’Agenda dels Infants, un document elaborat a partir de consultar més de 5.000 infants de Barcelona, que recull les 11 demandes, 30 propostes i més de 100 idees dels nens i nenes per millorar el benestar de la infància.