19/09/2001 
Noticias
Israel passa el filtre d’Eurovisió tot i els missatges sobre el conflicte a Gaza
New day will rise (en anglès, un nou dia naixerà) és la cançó amb la qual Israel es presentarà enguany al festival d’Eurovisió. La presentarà Yuval Raphael, una supervivent de 24 anys dels atacs de Hamàs el 7 d’octubre del 2023, on el grup armat va atacar un festival de música Nova. The Jerusalem Post i diversos internautes a les xarxes han detectat metàfores a la lletra i al videoclip de la cançó, on es veuen joves a la natura, celebrant i cantant, que els recorden els assistents del festival Nova. En un altre moment també es veuen joves corrent pel camp, igual que van fugir els assistents del festival, tot i que al videoclip corren cap a una platja, i també surt la cantant sota una llum en mig de la foscor.
El meu sentiment de culpa com a pare
Ben mirat, tenir sentiment de culpa com a pare no és tan dolent com pot semblar. Vol dir que reflexiones sobre el que fas i deixes de fer, i avalues les teves accions i omissions. La gent que no té sentiment de culpa amb la paternitat dubto molt que siguin els pares perfectes, sinó que simplement no fan aquest exercici d’autoavaluació. Per menfotisme o per supervivència, no ho sé.
Pink, el primer homínid d'Europa Occidental, estava enterrat a Atapuerca
El 30 de juny del 2022, al jaciment de l’avenc de l’Elefant d’Atapuerca (Burgos), es va trobar el fòssil de la part esquerra de la cara d’un homínid que va viure fa entre 1,1 i 1,4 milions d’anys. Més de dos anys després, els investigadors del Projecte de Recerca d’Atapuerca han pogut reconstruir en part el rostre d’aquest individu adult a qui han batejat amb el nom de Pink, un homenatge dels antropòlegs Eudald Carbonell i José María Bermúdez de Castro al grup musical Pink Floyd. "Quan el vam desenterrar, crèiem que seria un Homo antecessor, però no ha estat així, és d’una espècie anterior. La troballa canvia el relat que teníem de la prehistòria", afirma Rosa Huguet, la investigadora de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) que ha liderat l’estudi publicat a Nature. El Pink seria l'homínid més antic localitzat fins ara a l'Europa Occidental.
"M'ha interessat més l'amor, lligar, el sexe, que les drogues"
Després de superar el llindar dels 70 anys, un càncer i una ruptura amorosa, Marina Rossell (Castellet i la Gornal, 1954) va proposar al seu amic Albert Om (Taradell, 1966) que li escrivís una biografia curta, però que anés al moll de l’os. El resultat és No faré cap més llibre (Univers), un llibre que en són molts: un retrat íntim de la cantant, la seva mirada particular d’un temps d’un país, la banda sonora de les nostres vides i el testimoni d’una amistat. Om —l'Albertillu, com li diu ella— sap conduir la cantant per records que no havia explicat mai, per situacions còmiques i per aprenentatges que són lliçons de vida. Divertit i emocionant, la sortida del llibre coincideix amb el concert de Marina Rossell aquest dijous al vespre a Luz de Gas, al festival Barnasants, a propòsit del disc 300 crits (Satélite K).
Què és realment l’amistat?
Quants amics de debò teniu? Heu sentit la por de no tenir amics? En teniu del sexe oposat? Teniu mala consciència de no tenir prou cura dels amics? Quanta veritat, quanta mentida i quant secret pot suportar una relació d’amistat? Són preguntes recurrents, mil·lenàries. Preguntes tan importants com incòmodes. Per això les defugim. L’amistat és un misteri. És, com diu Marina Garcés a l’assaig La passió dels estranys (Galaxia Gutenberg), l’única forma d’interacció social estable que no està institucionalitzada, regulada: és lliure, sense normes, sense papers, entre iguals. Només depèn de la voluntat dels qui la sostenen, dels ritus i hàbits que creïn. Neix i mor per generació espontània. No hi ha dues amistats iguals. Per això de vegades costa saber qui és i qui no t’és amic o amiga. L’amistat té un meravellós punt d’inquietant, de desig i promesa.