11/08/2001 
Noticias
El llibre d’Isabel Allende que no llegiràs
Comença a venir flaire d’estiu i alguns mitjans publiquen suplements amb propostes per a les vacances. És el que va fer el Chicago Sun-Times quan va dedicar una pàgina a fer una dotzena de recomanacions literàries. Entre els autors que proposava hi havia Isabel Allende, Percival Everett o Maggie O’Farrell. Però hi havia un problema: cap dels llibres que recomanava d’aquests novel·listes existia, ja que el freelance que havia cobrat l’article l’havia fet demanant ajuda a una eina d’intel·ligència artificial. A partir d’aquí, mai sabrem per què l’aplicació no va fer el de sempre –robar contingut sense atribuir-lo– i va optar per començar a inventar-se llibres imaginaris, prou plausibles per a cada autor. Jo no crec que la IA tingui consciència, si més no en el present estat de desenvolupament tecnològic, però veure-la incórrer en els clàssics pecats venials i humaníssims de voler aparentar més cultura de la que realment es té resulta entre inquietant i entendridor.
Una bandera israeliana al Parlament
La política internacional ja fa temps que té una dimensió interna i forma part de les guerres culturals. I entre tots els conflictes del planeta, el que desperta més passions i provoca unes esquerdes més profundes és, sens dubte, el que enfronta israelians i palestins.
El risc de barrejar política i família
Tradicionalment l’activitat de control parlamentari del govern –de qualsevol govern– s’havia entès molt prioritariàment com la dedicada a analitzar i criticar la seva gestió. Era una funció útil a la societat en la mesura que permetia repassar l’actuació dels responsables dels diferents departaments i denunciar incompliments o irregularitats, fer propostes alternatives i, en definitiva, estimular el bon treball de l’administració. Però ara totes aquestes qüestions han passat a un segon pla. Ara el que resulta important, imprescindible, és controlar les activitats de la família del governant. Això és el que s'emporta els titulars dels mitjans de comunicació i el que serveix per atacar l'adversari i deixar-lo com un drap brut. La rellevància que ha adquirit el control indirecte del poder, per mitjà de la vigilància i si cal la persecució a les famílies dels responsables públics, està sent antològica aquesta legislatura.
Passo comptes. Carta oberta
Benvolgudes lectores, benvolguts lectors,
La prèvia de l'Arsenal-Barça d'Albert Nadal