31/05/2001 
Noticias
L'escriptor que es va inventar la novel·la policíaca catalana mentre buscava pastanagues
La col·lecció Crims.cat celebra una fita important, l'arribada al número 100, amb un volum excepcional, Barcelona, trilogia policíaca, que reuneix les tres novel·les policíaques de Rafael Tasis (Barcelona, 1906-París, 1966): Un crim al Paralelo, La Bíblia valenciana i És hora de plegar. Segons comenta el seu director, Àlex Martín Escribà (Barcelona, 1974), doctor per la Universitat de Salamanca amb una tesi sobre el gènere criminal a Catalunya, valia la pena "tornar als orígens del gènere” amb aquest llibre, fent “un reconeixement a Rafael Tasis, la persona que va obrir-ne les portes". Per a Àlex Martín, Tasis és “l’Edgar Allan Poe català”.
Ocaña dalt del cel: la nova col·lecció permanent del Reina Sofia té molt accent català
Als anys setanta, la fama de Joan Miró és mundial. Li dediquen exposicions alguns dels museus més importants del món, entre els quals hi ha el MoMA de Nova York i la Tate Gallery de Londres. Però a Miró els reconeixements no l'estoven, i en l'exposició que li fan el Grand Palais i el Centre Georges Pompidou el 1974 presenta un reguitzell de teles cremades. Sí, Miró continua sent un pintor radical i el seu gest també es pot interpretar com un acte de protesta a les acaballes del franquisme. Ara una d'aquestes teles, propietat de la Fundació Joan Miró, ocupa un lloc destacat a l'inici del recorregut renovat de la col·lecció permanent del Museu Reina Sofia des del 1975 fins a l'actualitat. Foc i més foc: al costat s'hi poden veure alguns dels gravats de la Suite Vollard de Picasso que van resultar danyats durant un atemptat contra la galeria Theo de Madrid perpetrat pels Guerrilleros de Cristo, que consideraven Picasso "marxista, homosexual i proxeneta".
Espanya ja té un fons sobirà: què en vol fer ara Pedro Sánchez?
Els fons sobirans internacionals –fons d’inversió de capital públic– no són uns desconeguts a Espanya. De fet, com molts països que van patir els estralls de la crisi financera, l’Estat els va abraçar com a estabilitzadors de l’economia: la liquiditat exterior ha estat (i continua sent) un recurs preuat davant la insuficiència de recursos propis. I durant anys, el dèficit democràtic d’alguns dels països que controlen aquests fons sobirans –la gran majoria neixen de la producció de petroli i gas– no ha semblat fer perdre la son dels governs, malgrat les reiterades advertències de la necessitat de control dels seus moviments.
Qui anirà i qui no a l'acte de Rufián a Madrid?
Madrid està revolucionat amb la proposta de Gabriel Rufián, que és un dels principals temes a l'agenda mediàtica. El líder d'Esquerra al Congrés protagonitzarà aquest dimecres a la sala Galileo Galilei un acte amb el dirigent de Més Madrid Emilio Delgado amb la intenció d'avivar el debat sobre la unitat de l'esquerra en les pròximes eleccions. Una discussió que ha agafat amb el peu canviat tant a ERC —la direcció no veu amb bons ulls cap aliança amb les esquerres d'arrel estatal— com a l'espai de Sumar, que dissabte llança amb Més Madrid, Esquerra Unida i els Comuns la reedició de la seva aliança electoral. De fet, Rufián només ha rebut l'aval públic de l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau.
El cuiner i la cap de sala que cuinen el cap i la cua del llobarro com no t'hauries imaginat mai
En podem fer jocs de paraules, com ara "Pensem amb el cap quan vulguem cuinar els peixos" o "Tinguem cap amb l'aprofitament alimentari", però, si ens posem seriosos, la realitat és que la paraula sostenibilitat es posa en pràctica si cuinem el cap i, en definitiva, totes les parts de què es compon un peix més enllà del llom, que és l'habitual a les cartes dels restaurants. Com que coure els ulls podem trobar-ho difícil, busquem assessorament dels millors. A casa nostra, el cuiner Fabio Gambirasi, del restaurant Agreste Mar (dins de l’Hotel Serras), té sempre a la carta el plat anomenat Cap i cua, però el prepara només els dies que els dos proveïdors de peix amb els quals treballa li porten el peix fresc i les peces grosses.