24/08/2000 
Noticias
Cinc experiments escènics per sortir del teatre bocabadats
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) convoca cada dos anys a les seves instal·lacions companyies que se surten dels codis més convencionals i que treballen amb el risc. "Són artistes que duen a terme una tasca molt important a l'hora de fer créixer el llenguatge teatral", subratlla la directora del TNC, Carme Portaceli. Aquesta trobada s'emmarca sota el nom de Festival ZIP i enguany tindrà lloc del 25 al 29 de març. Sota la coordinació de Judit Pujol, el festival ha programat cinc propostes que es desplegaran per diversos espais de l'equipament, des de la Sala Tallers i la Petita fins als magatzems.
"Els edificis públics no són de ningú i són per a tothom"
L'estudi Harquitectes viu un moment esplèndid, amb sis grans projectes públics en curs, dos dels quals són les ampliacions del Macba i el MNAC. Pocs dies després de presentar el projecte del MNAC reben l'ARA a la nova seu de Prodis, la fundació de Terrassa dedicada a l'assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental, paràlisi cerebral o trastorn de l'espectre autista. Per aquesta obra, fruit de la rehabilitació d'unes antigues naus industrials que formaven part de Vapor Cortès, Harquitectes són finalistes del premi Mies van der Rohe d'arquitectura europea. "Sens dubte el premi ens fa molta il·lusió, sobretot quan veig la il·lusió que els hi fa a la gent de Prodis, que amb l'edifici han experimentat una gran transformació", afirma Roger Tudó, un dels fundadors de l'estudi, juntament amb Xavier Ros, David Lorente i també Josep Ricart, que no participa en aquesta entrevista.
Els pares també poden tenir depressió postpart
Malgrat que la depressió postpart es coneix formalment almenys des del segle XIV, no és fins ben entrat el segle XX que s’etiqueta i es defineix tal com l’entenem ara: un trastorn de l’estat d’ànim, en alguns casos prou greu com per amenaçar la supervivència, que apareix al voltant del naixement d’un fill. Podria afectar, de mitjana, un 10-20% de les dones. De fet, es calcula que és la malaltia mental més comuna a tot el món i la segona causa més freqüent de discapacitat. A més, s’ha vist que és independent de l’edat, el grup ètnic i factors socioeconòmics i culturals.
"Kave Home tindria un nom més català si ara haguéssim creat la marca"
Entre l'AP-7, la N-II i la via del tren que uneix Barcelona amb Girona, en un poble de la Selva que no arriba els 7.000 habitants, hi ha una de les deu empreses europees que més ha crescut la darrera dècada: Kave Home. La seva fórmula és força única, plena de factors diferencials. S'ha convertit en "campiona del creixement" tenint la seu fora d'una gran ciutat, sent una empresa amb el capital 100% familiar i girant el mitjó en un dels sectors econòmics menys modernitzats: el del moble. Fa tres anys que el seu conseller delegat és Francesc Julià Ametller (Girona, 1992), fill del fundador de Julià Grup. Qui va començar amb un petit magatzem venent matalassos als hotels de Lloret de Mar és avui en dia un gegant amb més de mil treballadors, la majoria d'ells a la seu de Sils, que ha consolidat un model de gamma mitjana del moble allunyat d'Ikea. "Fer assequible el disseny original de qualitat", en paraules de Julià. L'antic magatzem s'ha transformat en una empresa puntera amb tints de start-up que més
La competició d'Ayuso i Abascal per ser el 'Donald Trump' espanyol
Isabel Díaz Ayuso i Santiago Abascal asseguts en una potent motocicleta pintada amb la bandera d'Espanya. No és una imatge real –tampoc IA– sinó un ninot de les Falles exposat aquesta setmana a València. Si bé no hi ha una aliança entre ells en la vida real –més aviat una disputa pel mateix espai electoral a Madrid–, els seus discursos radicals i les simpaties que comparteixen la presidenta madrilenya i el líder de Vox en l'àmbit internacional fan que la visió d'aquest tàndem no grinyoli especialment als espectadors dels monuments fallers. Els lligams d'Abascal amb els líders mundials de l'extrema dreta són oficials i orgànics –a través de les aliances a l'Eurocambra o amb fundacions d'aquest espai ideològic–, mentre que Ayuso els té des d'una perspectiva més simbòlica. És el que passa amb Donald Trump.