22/08/2000 
Noticias
Els funerals massius de Khamenei posen a prova la República Islàmica
Abans que el sol piqués amb força sobre Teheran, milers de persones ja ocupaven els voltants de la mesquita de Mosalla. Vestien de negre, alçaven retrats del líder suprem i banderes iranianes, i avançaven en una coreografia lenta que convertia l’espai en un escenari d’estat. Les autoritats han preparat un dels dispositius funeraris més amplis de la història recent del país, amb previsions oficials que parlen d’entre 15 i 30 milions de participants en els sis dies de cerimònies. A més de Teheran les celebracions s’estendran en diverses ciutats clau del país i de l’espai xiïta, i finalment serà enterrat al santuari de l’imam Reza, a Mashhad, l’home que durant 36 anys va concentrar la màxima autoritat de la República Islàmica, fins que el van matar en el primer dia de l'atac conjunt d'Israel i els Estats Units, el 28 de febrer.
Sud-àfrica té una lliçó per a tot el món
Poques persones al món generen més consens que el polític sud-africà Nelson Mandela. La seva història és irrepetible: després de gairebé tres dècades a la presó, empresonat pel règim supremacista blanc que havia governat Sud-àfrica des del 1948, Mandela va guanyar les primeres eleccions democràtiques del país l'any 1994. Amb el suport de la majoria de la població negra, va governar sense esperit de venjança contra els blancs que havien convertit la segregació racial en una política d’estat. Molts blancs, que temien ser expropiats i perdre-ho tot a mans d'un líder extremista, es van sorprendre de la bondat de Mandela –a qui, pocs anys abans, molts consideraven un terrorista perillós–.
Ben-hur: Em trec el casc de centurió
Hi ha moltes pel·lícules que no he vist. Perquè us feu una idea de la magnitud de la tragèdia, fins al confinament no vaig veure Dirty Dancing (quina meravella) o, per increïble que sembli, Pretty Woman. Per a una persona nascuda l’any 1990, fer els trenta i no haver vist mai Pretty Woman és com dir que no has sentit mai La Bomba, o com haver creuat la plaça a pas ferm al mig d’una guerra d’aigua i tenir la roba totalment seca. Doncs és possible. Pretty Woman! M’agrada el triangle que traça amb l’argument universal de la Ventafocs i com Les nits de Cabiria (Fellini, 1957) n’és la versió fosca, fatal, amarga. I tot i així, amb un final que il·lumina l’esperit amb la força de mil sols.
Bon teatre de varietats del segle XXI
Florentina Holzinger és una de les veus més atrevides del teatre europeu amb propostes que, atès el que hem vist en aquest Ophelia’s got talent, mostren influències del teatre radical de La Fura dels Baus de fa uns quants anys i paral·lelismes amb el treball d’Angélica Liddell o de la brasilera Carolina Bianchi. Però, a parer meu, evoquen per contingut i dramatúrgia, o més aviat per la seva absència, l’anomenat teatre de varietats nord-americà de finals del segle XIX i principis del XX, convenientment posat al dia. Un entreteniment molt popular en el qual, l'un darrere l’altre, es van presentant números musicals, de dansa, d’acrobàcia, de faquirisme, d’il·lusionisme, d'humor, amb participació del públic i, fins i tot, rareses biològiques introduïdes per un presentador o presentadora. Aquesta mena d’espectacles es van adaptar a la televisió després de la Segona Guerra Mundial.
La segona onada de calor de l'estiu ja és aquí: es tornaran a superar els 40 °C
La calor s'ha intensificat avui, després d'alguns dies de treva amb una calor més controlada. És el preludi d'una nova onada de calor que impulsarà el mercuri fins als 42 o 43 °C a Ponent i l'interior de l'Ebre, amb una calor plenament canicular que també arribarà a la resta del país. No serà una calorada tan intensa com la que vam patir durant el mes de juny, però tornarem a situar-nos molt per damunt de la mitjana meteorològica d'inicis del mes de juliol. Tot plegat amb un sol que impedirà qualsevol possible nuvolada o ruixat i amb un risc d'incendi que es manté elevat.