13/08/2000 
Noticias
Marc Marginedas
Rebuig frontal dels clients del Banc Sabadell a l'opa
L'opa del BBVA és un gran maldecap per als clients del Banc Sabadell, fins al punt que un 43% dels clients de l'entitat catalana afirmen que considerarien canviar de banc en cas que l'opa hostil tiri endavant. El rebuig envers l'operació no acaba aquí: tres de cada deu clients que tenen el banc que presideix Josep Oliu com a entitat principal demanen al govern espanyol que prohibeixi una opa que pot suposar la fi del Banc Sabadell.
Desconvocada la vaga a Rodalies per un acord a última hora
En el temps de descompte, els sindicats de Renfe i ADIF han arribat aquest diumenge al vespre a un acord que permet desconvocar la vaga que hauria d'haver començat aquesta mitjanit al servei de Rodalies, segons apunten fonts dels sindicats a l'ARA.- "A Barcelona hi ha espies russos"
Marc Marginedas (Barcelona, 1967) diu que Moscou és la seva segona casa. Com a corresponsal d'El Periódico hi va viure en dues etapes i va presenciar com la Rússia ferida per la caiguda de la Unió Soviètica es convertia en la Rússia ressentida de Vladímir Putin. Ara publica Rusia contra el mundo (Península), un llibre magnífic, fruit d'un llarg treball d'investigació, per explicar com el Kremlin ha utilitzat els mètodes més foscos i violents per consolidar el seu poder. El subtítol és també contundent: Més de dues dècades de terrorisme d'estat, segrestos, màfia i propaganda. Marginedas insisteix que el règim de Putin, amb tics cada cop més imperialistes, funciona amb mentalitat de gàngster. Els tentacles del Kremlin arriben molt lluny. 
“De la gent que et tracta bé quan ets jove, sempre més te’n recordes”
Només he conversat una vegada amb la Marina Rossell. Va ser fa onze anys, de casualitat, enmig del rebombori d’una festa d’aniversari. Vam parlar fugaçment d’uns coneguts que teníem en comú. Ella feia molts anys que no en sabia res i volia saber com estaven. Després d’aquell breu intercanvi cordial, la Marina va deixar anar: “De la gent que et tracta bé quan ets jove, sempre més te’n recordes”. Després ens vam acomiadar, però la frase me la vaig emportar ben endins. Pot semblar una obvietat, però tenia raó. La Marina es referia al record com un espai de transcendència. Parlava de les persones que et tracten bé quan tu encara no saps qui ets ni qui vols ser, quan ets vulnerable, quan no tenen l’obligació de dedicar-te l’energia que demana l’amabilitat i el temps però que, malgrat tot, ho fan. Si algú té la sensibilitat de concedir-te una mica d’importància i tendresa quan ni tu mateix creus merèixer-la, aquella persona acaba ocupant un lloc especial a la memòria.