29/07/2000 
Noticias
El tresor més preuat del Barça de Hansi Flick
La situació econòmica del Barça els últims anys ha abocat entrenadors com Hansi Flick, avui, i Xavi Hernández i Ronald Koeman, abans, a confiar en La Masia. La fortalesa del conjunt blaugrana no s'entendria sense el seu planter, una fàbrica inesgotable de talents. També fitxatges de joves que ja semblen veterans, com va ser el cas de Pedri. La pretemporada ha permès donar continuïtat a debutants que segueixen consolidant-se en el primer equip, així com noves promeses que piquen a la porta, com Dro Fernández o el nouvingut Roony Bardghji. Gairebé una vintena de jugadors entre els 17 i els 24 anys constitueixen una plantilla desinhibida i que es permet seguir somiant en guanyar títols. Aquest és el gran tresor d'aquest Barça.
"No me'n vaig poder acomiadar": el moment de comunicar la mort d'un pare en un sinistre
Quan van picar al timbre, la Mar Capdevila va pensar que era el seu fill, que s'havia deixat les claus. Eren dos agents dels Mossos d'Esquadra, acompanyats de tres persones més. Es va sorprendre, però no es va imaginar el pitjor. Van entrar, es van asseure, i després d'un silenci curt, van comunicar la mala notícia: la seva parella, el pare dels seus fills, havia mort en un accident de moto. "Vaig desconnectar. Parlaven, però jo no hi era. Havia marxat –descriu la Mar–. Els deia que marxessin, que volia estar sola, que volia plorar sola. Estava en xoc, en un núvol", continua. No la van deixar sola.
Les decisions transcendents de Netanyahu
El president del Congrés dels Estats Units, Mike Johnson, ha visitat aquesta setmana una de les colònies jueves dels territoris ocupats. El líder republicà, que en l’escalafó del seu país només està per darrere del president Donald Trump i del seu vicepresident, és la personalitat de rang més elevat dels Estats Units en visitar oficialment la Cisjordània ocupada en tota la història, de manera que el viatge ha estat carregat de simbolismes.
Focus Group (2)
.
La vida després de l’Oscar al poble de 'No other land'
“Ahir a la nit van venir amb els cavalls i es van llançar contra nosaltres i contra la meva àvia. Jo tremolava de por”, diu l’Ayoub, un nen de 13 anys tímid i protector amb la seva mare, que l’escolta atenta. “No podem dormir, hem d’estar alerta perquè sempre venen de nit”, continua explicant des de les coves on van començar a viure aquestes comunitats del desert del sud d’Hebron l’any 1948, després de ser expulsades d’unes terres que ara formen part d’Israel. Després que els colons destrossessin casa seva fa un parell de mesos, la família, de 15 membres, ha hagut de tornar a refugiar-se a les grutes, com van fer fa setanta anys els seus avis.