Noticias
Els errors de càlcul de Trump a la guerra de l'Iran
A les guerres se sap com s'hi entra, però no com se'n surt. Donald Trump cercava un cop efectista i ràpid amb l'atac a l'Iran, però ha acabat enredat en una guerra sense estratègia de sortida. El pas dels dies confirma la impressió de les primeres hores posteriors a l'atac conjunt dels Estats Units i Israel: Washington no havia previst el fangar on s'ha ficat, tot i les advertències dels seus generals. L'administració Trump va apujar l'aposta matant el líder suprem, Alí Khamenei, el primer dia sense acabar de tancar alguns petits serrells: com convèncer el públic estatunidenc; com es contindria l'impacte econòmic si Teheran tancava l'estret d'Ormuz; o què passaria si el conflicte s'allargava dies i consumia encara més el minvat arsenal del Pentàgon i les seves bases a la regió quedaven desprotegides.
La DUI de Britney Spears no era la DUI que caldria esperar
En un titular que diu que Britney Spears ha estat detinguda per DUI, una persona catalana no pot no clicar-hi. La llàstima és fer-ho per acabar descobrint que en anglès DUI vol dir driving under the influence (és a dir, conduir beguda) i no pas declaració unilateral d'independència. La veritat és que la idea que Britney s'independitzi d'alguna cosa –sigui la que sigui– em resultava molt sexi. Després d'haver estat durant 13 anys segrestada per una tutela legal absolutament abusiva davant dels ulls de tot el món sense que ningú fes res al respecte, l'artista tindrà sempre tot el meu suport si es vol independitzar, sigui del que sigui. Té dret a voler fugir de tot i de tothom per sempre més. Té un dret suprem a tenir una set infinita de llibertat. Ja li van robar la infància i després tot el primer tram de l'edat adulta. Té dret a no voler saber mai més res de ningú. Ni tan sols dels fans que van estar escrivint el hashtag #freebritney tota l'estona a tot arreu. I que ho feien des d'abans que
Ormuz: el coll d'ampolla que angoixa el món
La guerra a l'Orient Mitjà ha fet enfilar ràpidament el preu del petroli i el del gas natural amb un punt geogràfic estratègic clar que s'ha convertit en la principal arma de l'Iran: l'estret d'Ormuz. Un pas marítim per on circula aproximadament entre una quarta i una cinquena part del cru i del gas natural de tot el món. El seu tancament per part de l'Iran, a banda de trasbalsar els mercats energètics mundials, impacta directament en les economies de la zona, perquè no poden vendre el petroli i el gas que extreuen i, finalment, han hagut de parar, en alguns casos, les seves refineries i plantes de liqüefacció. Alhora, el tancament de l'estret d'Ormuz amenaça el desabastiment de cru, gas i productes derivats del petroli en molts països, especialment de la zona de l'Àsia-Pacífic, els que més compren als productors de la península Aràbiga, tal com es pot veure en la infografia.
Els errors de càlcul de Salvador Illa
ERC va investir Salvador Illa i també Pedro Sánchez i és cert que l'única via que tenen els republicans ara per ara per influir-hi és que tots dos es mantinguin al capdavant dels governs. Sovint, s'ha criticat Esquerra per cedir fàcilment a les pretensions del PSC i del PSOE i també sovint les crítiques han estat justificades. Probablement, aquest bagatge ha tingut pes en la decisió d'Illa de forçar les costures de la legislatura posant a votació els pressupostos de la Generalitat –divendres que ve– sense tenir tancat l'acord amb el seu soci més important.
Sílvia Orriols esmena Jordi Pujol: "Hi ha molta gent que viu i treballa aquí i mai seran catalans"
"Hi ha molta gent que viu i treballa aquí i mai seran catalans". Així de contundent es mostrava Sílvia Orriols, en una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, a mitjans de febrer. Ho deia referint-se explícitament a la comunitat musulmana del nostre país, perquè considera que la seva integració a la societat catalana és impossible. No era el primer cop que la líder d'Aliança Catalana, islamòfoba declarada, feia una sentència d'aquesta mena. Forma part d’un discurs recurrent que ha expressat des que va desembarcar a l'Ajuntament de Ripoll, el 2019.
06/01/1999 