23/08/1998 
Noticias
El racó on gaudeixes tot i passar unes vacances horribles
Segur que tots tenim el record d'unes vacances que no van anar del tot bé. Un guia turístic que era un desastre, un hotelet que semblava preciós però que resulta que queia a trossos, un tren perdut, un avió cancel·lat, un mal de panxa per comprar menjar on no tocava. I, anys més tard, quan recordes aquell estiu... Molts cops no saps com ha passat, però el recordes amb una rialla. Si ets una persona amb sentit de l'humor, tens més opcions per sobreviure a unes males vacances.
M’ha entrat aigua a les orelles: què faig? És perillós?
Que ens entri aigua a les orelles no és greu, això és el primer que deixa clar el metge de família del CAP la Pau de Barcelona, Fran Fernández Segura, però sí que pot ser molest. "L'orella externa és com un tub i quan ens hi entra aigua a la platja o a la piscina, sortirà sola de forma natural", explica. Si triga a fer-ho o ens molesta, ens podem ajudar amb una tovallola per eixugar l'orella o moure el cap. En cap cas, però, s'ha de manipular l'orella introduint-hi objectes o bastonets de cotó "perquè es pot inflamar i hi podem introduir bacteris".
És aquesta la història d’amor més catalana del món?
Lo Pau de Ponts avisa: la seva història d’amor sembla “un exemple de catalanor i pujolisme” però és 100% real. La seva última parella la va conèixer l’any passat en un aplec de sardanes que feien a Collbató, als peus de Montserrat. Sonava la sardana La Maria de les trenes amb música de Josep Saderra i Puigferrer i lletra de Ramon Ribera i Llobet, estrenada per primer cop durant les Festes de Sant Martirià de l'any 1949. “Ens va tocar ballar costat per costat i jo li vaig dir: «Vigila que em suen molt les mans». Ella em va mirar i va contestar: «No pateixis, a mi ja m’agraden los xicots suadors, vol dir que tens escalfor»”. A lo Pau de Ponts aquella resposta el va captivar tant que va pensar: “Aquesta és l’adequada”.
Contractes de confidencialitat, càmeres de vigilància i alarmes antiincendi: l'arxiu ocult dels refugiats palestins
Quan els nazis van destruir Varsòvia el 1944, van incendiar i arrasar arxius estatals i municipals, incloent-hi llibres de propietaris, registres de tribunals municipals i padrons de ciutadans. No era un efecte col·lateral: era una acció premeditada per destruir les proves administratives que demostraven propietats i drets. Quan els supervivents van intentar tornar a casa seva el 1945, molts es van trobar amb les cases enderrocades i sense documents que acreditessin que aquelles propietats els pertanyien.
La fe barcelonista de Marc Casadó, explicada a través d'una nit de bogeria
La setmana en què el Barça de Hansi Flick va espantar Europa, golejant el Reial Madrid al Bernabéu i el Bayern de Múnic a Montjuïc, ho va fer amb Marc Casadó com a motor de l’equip. El migcentre de Sant Pere de Vilamajor, jugant amb el cor a la mà, ràpidament es va convertir en una icona del barcelonisme. Però la realitat és que, només uns mesos abans, quan li vessaven les llàgrimes després de perdre amb el Barça Atlètic la final del play-off d’ascens a Segona, el seu futur com a blaugrana no estava gens clar. Flick, que se l’havia estudiat en vídeos, des de la distància, li va donar una oportunitat a la pretemporada i va salvar-lo d’una sortida.