31/05/1998 
Noticias
Quan vegis la barba de la BBC pelar, posa la teva a remullar
El partit UDR, un dels aliats de Marine Le Pen, ha encetat un debat parlamentari sobre el servei públic francès de televisió, a qui acusa de ser hostil contra la ultradreta. Es comença a imposar així la mateixa plantilla que les forces conservadores més polaritzades han estat aplicant a la BBC, amb l’ànim de laminar-la i fer-la petita. Macron, que també l’ha criticat sovint, va aconseguir que el Senat votés a favor d’eliminar el cànon específic que finançava l’ens audiovisual. Le Pen, directament, la vol privatitzar. És a dir, matar-la, perquè justament el sentit últim del servei públic televisiu és que assumeixi continguts d’interès general que serien deficitaris si s’haguessin de finançar només privadament.
A la contra
Emoció, humor i llargues ovacions en el concert d'Any Nou a Viena sota la batuta de Nézet-Séguin
Amb més entusiasme que precisió metronòmica, el públic assistent a la Sala Daurada de la Musikverein de Viena va complir el ritual i va picar de mans per marcar el ritme de la Marxa Radetzki, de Johann Strauss pare. Acabava així el tradicional concert de Cap d'Any que, amb una audiència estimada de 50 milions d’espectadors de 150 països, és la primera cita televisada global de l’any. A Espanya va ser La1 l’encarregada d’oferir-lo, amb narració de Martín Llade, i l’emissió va tenir especial regust de nostàlgia, ja que, després de més d’una dècada d’absència, la pública va recuperar un altre dels torrons tradicionals d’aquestes festes: els salts d’esquí des de la localitat alemanya de Garmisch.
De fit a fit
“Vaig ser l’última en assabentar-me que marxava del Barça”
Setmanes després de tocar el cel amb el Barça a Eindhoven, Nuria Rábano (Ames, Galícia, 1999) va viure la cara més amarga del futbol: el club blaugrana li va comunicar que no comptava amb els seus serveis després de només una temporada. “Ells tenien la seva planificació i al final l’última que se'n va assabentar vaig ser jo. És dolorós en el moment que t’ho diuen. Trobar un equip va ser una situació complicada perquè algunes plantilles ja estaven tancades”, explica la jugadora a l’ARA, que tenia un any més de contracte quan l'hi van rescindir unilateralment. Una bufetada, però, que amb el temps ha sabut capgirar. “En un primer moment em va costar assimilar que hagués de marxar perquè no era la meva intenció i m'hi vaig veure obligada, però després em vaig sentir molt còmoda al Wolfsburg i això m’ha fet créixer i ser la persona que soc ara”.