23/01/1998 
Noticias
Castelldefels, el municipi gran on més creix el PIB per càpita, i Rubí, on menys
Tots els municipis catalans de més de 50.000 habitants van registrar una evolució positiva del PIB per habitant l’any 2024 en comparació amb l’any anterior, segons les dades avançades publicades aquest divendres per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). L’increment més rellevant correspon a Castelldefels (7,7%) i Mollet del Vallès (7,5%), mentre que Rubí és el municipi que va registrar un menor augment (5,2%).
Adeu a la selectivitat al setembre: a partir del 2027 la repesca es farà al juliol
Canvi important al circuit per accedir a les universitats catalanes. A partir del 2027 la convocatòria extraordinària de les PAU —per als que no han superat la selectivitat del mes de juny o volen millorar nota— es deixarà de fer al setembre i passarà a celebrar-se al juliol. Aquest divendres la junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) — l'òrgan de coordinació del Govern i les dotze universitats catalanes— ha acordat que el 2026 serà l’últim any en què la repesca de les PAU se celebri al setembre. Amb el canvi, Catalunya iguala la seva situació amb la resta de comunitats autònomes de l'Estat, ja que és l'únic territori que encara feia selectivitat al setembre.
Sobre el MNAC, la identitat i l'interès perdut
Fa pocs dies es van reunir al MNAC, Barcelona, quatre experts en museística que van expressar la seva preocupació per la marxa de l’entitat, per la deserció dels visitants d’aquella classe mitjana de la ciutat que, com en altres capitals d’Europa, ha perdut l’interès en la cultura del passat, i pel caràcter desdibuixat del concepte que ha de definir tot museu. Els especialistes consideraven que el MNAC “és una col·lecció única i magnífica”, ben cert, que “formalitza la identitat catalana i la identitat contemporània”. La idea és saludable, però caldria tenir present que la identitat catalana i la identitat contemporània més aviat són contradictòries, perquè la “identitat contemporània”, en termes globals, no forma cap unitat, sinó un esmicolament general o una identitat bastarda. I encara: “El públic cada cop entén menys la identitat i la missió del museu més important de Catalunya”.
"Semblava destinat a una vida infeliç, però em passa tot el contrari"
Óscar Onrubia (Barcelona, 2000) s'ha proclamat fa poc campió d'Europa de bàsquet en cadira de rodes després de liderar la selecció espanyola a la fase final de Sarajevo. Fill del barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs, va patir de menut una sèpsia meningocòccica que el va deixar amb una doble amputació tibial i sense dits a les mans. Però l'Óscar no és d'aquells que ha nascut per estar quiet. Aquest barri, que carrega un estigma, va convertir-se en l'escenari de la seva història per enamorar-se de l'esport i la música. Amant del cinema i dels tatuatges, ara és un dels millors jugadors d'Europa. Rep la trucada de l'ARA a Albacete, on viu i brilla amb l'Amiab Albacete, el campió de la Champions de bàsquet adaptat.
John Ford i Henry David Thoreau cavalquen junts per Wyoming
El gran viatge èpic fundacional de la mitologia política i cultural nord-americana és el que durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX va portar els pioners i els colons de l’est del país cap a l’oest. Era el periple alhora concret i simbòlic que anava de la civilització jeràrquica, formiguejant i injusta de les primeres ciutats –Filadèlfia, Nova York, Boston...– cap als deserts, les planures, els boscos, els rius i les muntanyes d’un vastíssim territori on la promesa d’una vida lliure, igualitària i pròspera era concebible i factible. A El consol de la intempèrie, una autoficció de Gretel Ehrlich (1946) publicada originàriament el 1985 i ara apareguda per primer cop en català en una traducció fiable de Yannick Garcia, se’ns explica un viatge individual invers a aquell viatge col·lectiu fundacional.