27/12/1997 
Noticias
El drac Feijóo planta el cavaller Alejandro
No és habitual que la direcció d’un partit no permeti al president d’un territori presentar llibre al seu estand. I menys a Catalunya el dia de Sant Jordi. Però tampoc ho és que aquest faci un llibre per carregar contra la cúpula estatal per posar i treure a dit els líders autonòmics. El cas és que finalment Alejandro Fernández sí que ha pogut signar el seu llibre, A calzón quitao (La Esfera de los Libros, 2025), a la parada del PP i no només fer-ho al de la plataforma estudiantil S’ha Acabat, com estava previst només dos dies abans de Sant Jordi.
Ho veu tothom menys qui ho ha de veure
No cal ser un gran entès per saber que si el Girona vol tenir opcions de mantenir-se a Primera Divisió, ha de jugar les sis finals que li queden amb jugadors que sentin la samarreta com a pròpia. A aquestes altures, ja s'ha comprovat que cap dels fitxatges serà la solució i que la planificació de la plantilla no va ser la correcta. No cal insistir-hi més. Ja en el duel a Leganés, cal posar Portu, Stuani i nou més. Futbolistes que asseguren sentiment i rendiment, perquè només cal veure el que generen cada vegada que trepitgen el terreny de joc. Transmeten esperança. Al seu costat, es pot somiar.
"Vull dir-li que l'estimo": el curiós fenomen de les cues quilomètriques de Sant Jordi
A les nou del matí no han començat les signatures, però ja hi ha una cua descomunal a la FNAC. Marina Moreno s'ha plantat a la plaça Catalunya a quarts de vuit del matí per ser la primera de la fila d'Inma Rubiales, que començarà a firmar a les onze. Més de tres hores asseguda a terra. Per què feu cua? "El meu pare també està flipant. Diu que és molt friqui. Jo ho veig molt guai, que els qui gaudim de la lectura ens trobem. Viure-ho és una experiència, i tenir un llibre signat per a tu, poder tenir contacte amb ella és especial i únic", descriu. Al darrere seu hi ha Noa Díaz i dues amigues de 15 i 16 anys que són lectores de novel·la romàntica. "Pots conèixer la persona que et transporta als seus mons i li pots dir «gràcies per escriure»", explica.
Les millors imatges del Sant Jordi 2025
La diada de Sant Jordi 2025 en imatges
"La cultura que es fa als pobles és tremendament més interessant que la que es fa a la ciutat"
Durant deu anys, la periodista i professora Mar Camps (Palamós, 1991) va estar-se dient que no tornaria mai al poble. “Celrà era un lloc que m’havia estat donat, no hi havia construït res –reflexiona–. No m’imaginava Celrà com el meu lloc”. Sense trobar on arrelar, va fugir a Calàbria, a la punta d’Itàlia, “una terra de pas, de gent que emigra, de gent que hi arriba amb pastera, de gent que no acaba d’encaixar enlloc”. Aquella experiència, escrita a foc lent durant gairebé cinc anys en forma de dietari, s’ha convertit en la seva primera novel·la: Sense mans pel camí fondo. Una autoficció on la protagonista, la Júlia, també frega la trentena i “enveja les persones que no dubten, que tenen clar on volen arribar, que han trobat el seu jaç”.