06/03/1997 
Noticias
Viatge íntim i magistral a l'infern de Dante
I vam cridar com ho deuen fer els pecadors a l’infern. Estimulats per un Albert Vidal transfigurat en Dante, i després d’un aplaudiment sincer i entusiasta, els espectadors ens vam entregar a un exercici d’intel·ligència col·lectiva en un cant, modulat pel mestre, que acabava amb un alliberador i excitat crit que fins i tot el tombava a terra. Va ser un fantàstic colofó al viatge pels tres primers cants de l'Infern de Dante Alighieri, conduïts per un superb rapsoda posseït per la paraula de l’escriptor toscà.
"Marxem dels Estats Units per por i perquè va camí de convertir-se en un estat feixista"
Juan Herrero vivia als Estats Units des del 2007, i des del 2009 era professor de la Universitat de Colorado Boulder, a Denver. Tenia plaça fixa i permís de residència als Estats Units, com a cap d’estudis graduats al departament d’espanyol i portuguès. Fins i tot hi ensenyava català. Però després de gairebé dues dècades, aquest 2025, ell i la seva esposa, ciutadana dels Estats Units nascuda allà, han decidit marxar del país amb les seves dues filles petites i han tornat a Catalunya. Una decisió radical que es resumeix amb un nom: Donald Trump.
Instagram no té sentit de l'humor
L'última vegada que l'escriptor Sergi Pàmies va posar títol a un llibre seu, el títol va picar directament a la seva porta: "Hola, soc A les dues seran les tres". Així m'ho explicava en una entrevista en què parlàvem sobre com es tria el títol d'un llibre. El resum, per a ell, és que no és tant una tria com un atzar. En plena escriptura, encara no especialment conscient que els seus contes tenien en comú el pas del temps, es va asseure davant la tele, i llavors va arribar la notícia: "Recordin: aquesta matinada, a les dues seran les tres". Era el títol, ho va saber de seguida. A ell, em deia, no se li hauria acudit mai, va necessitar aquest estímul exterior, però ho va tenir claríssim: el llibre es diria A les dues seran les tres (Quaderns Crema). "A vegades, els pedants del romanticisme, parlant del seu gran amor, deien: "La reconeixeré quan la trobi". Amb els títols passa igual, sense la transcendència romàntica. Si t'apareix un títol, el reconeixes: és aquest".
“Vull tornar a Europa amb l’Espanyol”
Javi Puado (Barcelona, 1998) és fill d’un davanter d’Alcalá de Henares que va aterrar a Barcelona per Jaume Creixell i s’hi va quedar per amor. Format a La Masia i al planter del Cornellà, fa més d'una dècada que juga a l’Espanyol, el club de la seva vida i al qual vol deixar empremta. Heroi de l’ascens a Primera contra l’Oviedo i de l’agònica salvació del curs passat, té molt clar que rebutjaria el Barça. Acaba de renovar amb el conjunt periquito, que ha fet un esforç per convertir-lo en el seu pal de paller i en el “capità ideal” d’un projecte que mira cap amunt després d’anys de travessia pel desert.
La meitat dels tractaments amb fàrmacs per perdre pes s'interrompen al cap d'un any
Els medicaments de semaglutida –que imiten una hormona que regula els nivells de glucosa a la sang i que es fan servir per a la diabetis i l’obesitat– van convertir-se en la diana de la indústria farmacèutica i finalment s'han acabat receptant a les consultes i dispensant a les farmàcies com una de les eines més eficaces per ajudar en la pèrdua de pes. Ara bé, la facilitat amb què es deixen de fer servir prematurament comença a preocupar els endocrinòlegs. Un estudi fet a Dinamarca (on hi ha la producció del gegant farmacèutic Novo Nordisk) alerta que la meitat dels usuaris de la semaglutida interrompen el tractament al cap d’un any.