01/03/1997 
Noticias
Henri Matisse, un artista audaç i influent, en una gran exposició al CaixaForum
En una de les seves estades a Cotlliure, Henri Matisse va pintar un paisatge de petites dimensions, La Moulade. Amb la característica fúria colorista del fauvisme, la pintura està formada per un conjunt de taques de colors vius: vermell, verd, blau, groc. Les línies són totalment secundàries. La Moulade només fa 28,6 x 35,7 centímetres, però per a un altre dels fauvistes, André Derain, aquest quadre és com "dinamita". Ho recorda Aurélie Verdier, conservadora en cap de les Col·leccions Modernes del Museu Nacional d’Art Modern - Centre Pompidou i també comissària de l'exposició del CaixaForum de Barcelona Chez Matisse. El llegat d'una nova pintura, que obre les portes aquest divendres.
Només les dones biològiques podran participar en disciplines femenines als Jocs Olímpics
El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha anunciat la seva nova política de protecció de la categoria femenina a l'esport olímpic, en virtut de la qual només les dones biològiques hi podran competir, una norma que s'aplicarà a partir dels Jocs Olímpics de Los Angeles 2028. La nova presidenta del COI, Kirsty Coventry, ja va explicar durant les eleccions d'ara fa un any que era partidària d'una política d'aquest estil i aquest dijous ha fet oficial la normativa que significa tancar la porta a atletes trans als propers Jocs.
ERC i PSC també pacten impulsar la rehabilitació dels blocs crítics de la Trinitat Vella
Després del Besòs-Maresme, la Trinitat Vella. El govern de Jaume Collboni i el grup municipal d'Esquerra a Barcelona han arribat a un altre acord per impulsar la rehabilitació d'habitatges en estat crític a la ciutat. Si fa deu dies socialistes i republicans pactaven 15 milions d'euros extres per triplicar el nombre d'habitatges en procés de rehabilitació al Besòs-Maresme aquest mateix mandat, ara volen donar una empenta també als 432 pisos afectats de la Trinitat Vella i que porten anys pendents de les obres.
L'ADN revela la història i l'origen dels jueus assassinats a Tàrrega al segle XIV
El juliol de 1348 hi va haver una matança terrible al call de Tàrrega. En coneixem l'abast per la documentació de la Cancelleria Reial, el relat de Josef ha-Kohen, La vall de llàgrimes, i les excavacions a les fosses comunes que es van fer el 2007 al jaciment de les Roquetes. Van morir tant infants com dones, adults i gent d’edat avançada i, en aquell atac indiscriminat i furiós, es van fer servir espases, destrals, altres tipus d’armes i eines amb tall, i pedres. Les restes òssies mostren acarnissament i pallisses atroces. Per primera vegada, tenim també l'origen i la composició del seu ADN. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que s'ha publicat a Genes, ha traçat per primer cop la història genètica d’una comunitat medieval jueva a la península Ibèrica. Fins ara no se n'havia fet cap d'aquesta comunitat abans de la seva expulsió, el 1492.
"Intenten als jutjats el que no van aconseguir al Congrés": el pols contra l'eutanàsia de la Noelia
Després de 20 mesos d'espera, la Noelia rebrà aquest dijous a la tarda l'eutanàsia. El seu pare i el grup ultracatòlic Abogados Cristianos han intentat fins a l'últim moment impedir-ho amb un recurs que ha portat als jutjats una batalla ideològica contra el dret a una mort digna. Fins i tot quan ja no tenen cap opció a la via judicial, la seva pressió continuarà amb una convocatòria a les portes del centre sanitari on està ingressada la noia, coincidint amb el moment en què està previst que es presti la mort amb dignitat.