28/04/1996 
Noticias
Només Netanyahu porta el timó
Es pot dir de moltes maneres, però el significat és el mateix: Benjamin Netanyahu és qui porta el timó de la guerra. Fins i tot ho tenen clar als EUA molts republicans, que estan molt lluny de ser antisionistes. L’excel·lent periodista israelià Barak Ravid, corresponsal a Washington, que sovint parla telefònicament amb Donald Trump, ho ha dit de la següent manera: cada dia que passa Trump s’identifica més amb Netanyahu.
Primer cap de setmana de primavera per aprofitar, però acabarà amb canvis
La primavera astronòmica ha arribat aquest divendres a les 15:46 h, i ho ha fet amb la tornada del sol i la calma. També hi ha hagut un contrast tèrmic molt marcat entre el fred i les glaçades matinals i la bonança més marcada al migdia. I la calma continuarà aquest primer cap de setmana primaveral de la nova estació. Ens espera un dissabte plàcid i ben poques excepcions, amb temperatures uniformes a tot el territori. La jornada de diumenge serà aprofitable, però a partir de la tarda l’apropament d’un petit embossament d’aire fred reactivarà la inestabilitat, i a partir de llavors s’esperen alguns ruixats al nord-est i al Pirineu que durant el vespre i nit guanyaran extensió.
Polèmica al PP perquè el número dos de Girona viu a Barcelona
El setembre de l'any passat Jaume Veray va dimitir com a president del PP de Girona per deixar pas al jove empordanès Daniel Ruiz, fins llavors secretari general a la província. Per fer tàndem, Ruiz va triar com a número dos un nom que el partit no va fer públic: Alfonso Sánchez Fisac, exdiputat de Ciutadans en la legislatura del referèndum de l'1-O (fins al 2020) i exregidor de Tossa de Mar (2019-2023), abans de passar a les files populars. Aquella decisió, però, no deixa d'acumular crítiques, i una de les que més es fan sentir té a veure amb el fet que viu a Barcelona.
Les càmeres mostren com el jove nord-americà va caure accidentalment a l'aigua
Els Mossos d'Esquadra estan pràcticament convençuts que la mort de James Gracey, el jove nord-americà de 20 anys que va desaparèixer dimecres a Barcelona, va ser accidental. La policia catalana va trobar aquest dijous a la tarda el seu cos sense vida submergit al mar després d'un dia de cerca. Ara, la policia ha trobat unes càmeres de seguretat que van gravar el jove caminant erràticament just al final de la platja del Somorrostro, en un terra encimentat que marca l'inici del Port Olímpic, a tocar del mar. Les càmeres capten que el jove està sol i cau accidentalment al mar.
Benvinguts a Laportaland
El mem de Joan Laporta ballant ja forma part de la cultura popular. La seva eufòria és encomanadissa: tot és il·lusió, optimisme, càntics manllevats de la grada d’animació, macarrons i escuma de cava brollant a Luz de Gas. Qui no voldria que la vida fos això cada dia? Qui és l’amargat que optaria per no passar-s’ho bé? Hedonisme en estat pur i la cirereta d’un 7 a 2 per sortir catapultat cap als quarts de final de la Champions. “Els millors anys de la nostra vida” són aquí i el barcelonisme –o el 42% que va anar a votar– ha triat en massa que sigui aquest senyor magnètic, divertit, carismàtic i proper qui continuï traient el club del pou que va perforar Josep Maria Bartomeu. Aquest xec en blanc és la constatació que el Barça i Laporta són el mateix. “L’estat soc jo”, deia el rei absolutista francès Lluís XIV. Doncs això.