19/09/1994 
Noticias
"Pensava arribar a la jubilació amb tranquil·litat, però no ha pogut ser"
La humanitat es divideix en dos grups, la dels ocellets i la dels ocellots. Els ocellets, que són majoritaris, acostumen a ser víctimes de la minoria d'ocellots que els sotmeten. Aquesta és una de les lliçons del corb marxista a la pel·lícula Ocellots i ocellets, de Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 1922-Òstia, 1975), escriptor i cineasta que ha inspirat l'última novel·la de Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958). A Ocellets i ocellots (Edicions Xandri, 2025), l'autor barceloní hi explica com Pasolini, dies abans que el seu cos fos trobat sense vida en una platja a la vora de Roma, visita el seu botxí i li exigeix explicacions sobre qui li ha demanat que el mati i per quins motius.
Quan una al·lèrgia et pot condicionar la vida
La Fiona Olivé, de 14 anys, viu amb tos i mocs 24 hores al dia els set dies de la setmana. És com si estigués sempre refredada. Durant la temporada de fred la seva família sempre viu amb l’ai al cor perquè no es refredi de debò, ja que qualsevol infecció respiratòria pot complicar-se fàcilment i acabar en pneumònia. La jove és al·lèrgica a diferents tipus d’àcars de la pols, a les gramínies i als gats i, durant un temps, també hi va haver la sospita que fos al·lèrgica a les albergínies, la qual cosa va descartar-se recentment després de l’exposició controlada a l’aliment a l’hospital de dia de l’Hospital de Sant Pau. Tot i així, els dos anys que va conviure amb aquesta sospita, va haver d’actuar com una persona al·lèrgica de facto a aquesta verdura. Durant aquest període, explica la Karla Islas, la seva mare, el més dur per a ella va ser haver de tenir sempre present l’al·lèrgia “i, abans de menjar res, haver de preguntar o estar alerta per si portava albergínia”.
L'hivern a Kabul no és només una estació, és una prova de resistència
Les persones que no han viscut mai a Kabul sovint s'imaginen l'Afganistan com un país sec i càlid. Molts se sorprenen quan els explico el fred que fa aquí a l'hivern. Kabul és una ciutat situada a uns 1.800 metres d’altura i envoltada de muntanyes, i cada hivern hi neva i les temperatures poden arribar als deu o quinze graus sota zero. És un hivern llarg i implacable. El fred et congela les mans en qüestió de segons, i l'aire és completament glaçador.
El Govern ressuscita el pla per potenciar els pobles d'alta muntanya
Quan es va aprovar la llei d'Alta Muntanya, Catalunya no formava part de la Unió Europea. En aquell moment (l'any 1983) la norma es va aprovar pensant en abordar problemes com la falta d'hospitals, escoles i biblioteques als pobles d'alta muntanya o el dèficit d'infraestructures i de comunicació. Ara, més 40 anys després, el Govern considera que les prioritats d'aquests territoris han canviat i, per tant, la llei necessita un rentat de cara.
Comprar Groenlàndia? Com els EUA s'han expandit pagant per territoris
Que totes les potències busquen expandir-se és un fet. Sigui comercialment o territorialment, els gegants que dominen el món –i en el passat, els seus imperis– busquen sovint augmentar la seva influència arreu del globus. Ho fan per tal de garantir els seus interessos i, alhora, minimitzar el pes d'altres potències que els puguin fer ombra. Un dels últims exemples és l'interès de Trump en Groenlàndia. No és una inclinació nova: per exemple, l'any 1946 l'aleshores president dels Estats Units Harry Truman va oferir 100 milions de dòlars a Dinamarca per l'illa.