06/07/1993 
Noticias
"L'amor, més que un refugi, a vegades és un camp de batalla"
Guanyadora del premi Ramon Llull per la novel·la La segona vida de Ginebra Vern (Columna), la periodista Agnès Marquès s'endinsa en una història d'amor, venjança i –l'ofici hi obliga– reflexió sobre el que poden amagar els relats massa simples i llaminers. En aquesta entrevista, s'endinsa en la seva novel·la i repassa també una molt prolífica trajectòria professional.
Vam fer el primer petó fa uns 21 milions d'anys
De què serveixen els petons? Quina funció biològica pot tenir un morreig? O és una funció evolutiva? Són preguntes que és poc probable que et passin pel cap mentre veus Burt Lancaster i Deborah Kerr sobre la sorra de la platja en la mítica escena de D'aquí a l'eternitat. Però és la pregunta que es van fer uns científics d'Oxford, i que els ha portat a investigar l'historial petonejador d'algunes espècies animals, especialment els primats.
Joel Joan supera el gran repte
Joel Joan plorava. Plorava en saludar. Unes llàgrimes provocades no sabem si pel monòleg final de Sònia sobre la inabastable resiliència i la fe en l’altra vida o bé per l’alliberament emocional que va sentir després d’una hora i mitja de viatge amb els vuit personatges de L’oncle Vània de Txékhov.
Frenar l'especulació: menys grans tenidors millorarà la situació de l'habitatge?
L'aval jurídic d'un grup d'experts a la prohibició de les compres especulatives d'habitatge va desencallar la setmana passada l'acord dels pressupostos del 2026 entre el Govern i Comuns. L'objectiu de la mesura és fer l'habitatge més accessible intervenint la demanda, amb la premissa que si es limita la compra a empreses i grans tenidors, hi haurà menys competència. La fórmula per aplicar-la és una reforma de la llei d'urbanisme que deixaria en mans dels ajuntaments la decisió de limitar els usos a què un comprador o una persona que acaba d'heretar un pis pot destinar-lo. Ara, PSC i Comuns hauran de buscar aliances parlamentàries per tirar-la endavant. Però, més enllà dels dubtes jurídics sobre la llei, emergeix el debat de si aconseguirà incidir en el funcionament del mercat a favor dels petits propietaris o, directament, dels qui encara no ho són.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua rebutja canviar València per l'invent de 'Valéncia' del PP i Vox
La batalla de la llengua ha tornat a la palestra al País Valencià amb el govern del PP amb el suport extern de Vox, però també al consistori del cap i casal, on l'alcaldessa María José Catalá ha emprès una guerra contra el català i el topònim de la seva ciutat. El primer any del seu mandat ja va anunciar que volia castellanitzar València i el seu topònim per incloure una denominació bilingüe amb Valencia en castellà i una versió valenciana secessionista, Valéncia, amb l'aval de Vox i els grupuscles anticatalanistes; i el juliol de l'any passat l'Ajuntament el va aprovar, enviant al govern valencià la proposta; però aquest divendres l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha emès un dur informe en què rebutja el canvi, segons han avançat Levante i ha confirmat l'ARA.