07/02/1993 
Noticias
A la contra
L'exsanchista valencià que s'ofereix per posar d'acord el PP i el PSOE "en dues tardes"
Els díscols amb Pedro Sánchez es concentren en la vella guàrdia del partit, com Felipe González o algun baró incòmode com el castellanomanxec Emiliano García-Page. Però també n'hi ha que van ser estrets col·laboradors del mateix president espanyol, com Jordi Sevilla (València, 1956), exministre socialista d'Administracions Públiques que va ser un fidel a l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, amb qui va seure al Consell de Ministres. Aquesta setmana ha tret el cap per oferir-se per teixir un pacte entre el PP i el PSOE "en dues tardes", segons va dir en una entrevista a Onda Cero. Perquè, a parer seu, "cal pensar en girar full a Pedro Sánchez", amb qui va ser molt pròxim a l'inici de la seva regència a la formació. De fet, també va ser president de Red Eléctrica, empresa estatal, entre el 2018 i el 2020, quan va plegar entre tensions amb l'exvicepresidenta espanyola Teresa Ribera. Ara bé, quan més incidència va tenir va ser en les negociacions del 2016, marcades per l'entesa amb Ciuta
De fit a fit
Europa perd la por a Trump
A Donald Trump la guerra d’Ucraïna se li’n va de les mans cada dos per tres. Vladímir Putin no li fa el cas que voldria, i va haver de cancel·lar l’ultimàtum que li havia donat a Zelenski per acceptar el seu pla de pau. I mentrestant Europa ha respirat, tot i que encara li costa. Els meus articles “Europa es prepara per resistir” i “Europa no acaba d’obrir els ulls” –publicats el maig i l’octubre, respectivament—intentaven acostar-se a la impotència europea. El vol i dol. Europa com a pitjor adversari d’ella mateixa. Fins que ara, sí, sembla que comença a perdre la por i a descobrir l’oportunitat d’autoobservar-se, i a detectar que la dissuasió no està renyida amb la fermesa. Europa sap que a Ucraïna se la juga tot i haver d’acceptar, a contracor, que el Kremlin s’acabi emportant un tros de sobirania ucraïnesa.
Ara que no s'ofengui ningú