07/09/1992 
Noticias
El que no diu Netflix de la compra de HBO
Aquesta columna acostuma a fixar-se en com s’expressen els mitjans i com sovint cal llegir entre línies per veure què volen dir realment. Però la comunicació corporativa també és plena d’aquests eufemismes i trampes verbals i n’és un bon exemple el correu que hem rebut els més de 300 milions d’usuaris de Netflix. El text es formula la pregunta retòrica de què canviarà i la resposta és “de moment, no hi haurà cap canvi”. La clau és aquest de moment, que vol dir que esclar que es capgirarà tot, però ara no toca encara explicar-ho (en part perquè el procés està pendent d’autoritzacions dels organismes reguladors i pot allargar-se un any i mig). Però seria absurd pensar que Netflix emprèn una compra com aquesta –la primera d’aquest calibre de la seva història– sense tenir al cap de quina manera pot optimitzar la gestió de dos serveis que junts sumen uns 450 milions de subscripcions.
Les pel·lícules d'arquitectura que arrasen al MoMA
Ila Bêka i Louise Lemoine s'han convertit en els documentalistes d'arquitectura més rellevants dels últims vint anys, amb un bagatge de més de 40 pel·lícules. El 2016 el MoMA de Nova York els va comprar la seva filmografia completa, obres titulades col·lectivament Arquitectures vives, pel fet que van transgredir les convencions del cinema d'arquitectura donant el protagonisme als treballadors, els usuaris i els habitants dels edificis. Ara el públic català té l'oportunitat d'endinsar-se en la seva obra gràcies a la 9a edició del Festival Internacional de Cinema i Art (Dart) (del 10 al 14 de desembre), la programació del qual inclou quatre de les seves pel·lícules: The infinite happiness (2015) sobre el bloc d'habitatges Casa 8 del danès Bjarke Ingels, es podrà veure dissabte i diumenge al cinema Bosque. I les altres tres, Koolhaas houselife (2008), Barbicania (2014) i Tokyo Ride (2020), estaran disponibles a la plataforma CaixaForum+ del 18 de desembre al 18 de gener. "Cada pel·lícula és una
'Quo vadis', Jaguar?
El mes de desembre de 1935 Jaguar va presentar a Londres el seu primer cotxe, anomenat SS Jaguar Type 00. 90 anys després la marca britànica viu un dels moments més incerts de la seva història, amb un reposicionament comercial que genera més dubtes que certeses i uns plans de desenvolupament i electrificació que ni el gran públic ni la premsa especialitzada han acabat d’entendre.
A la contra
De fit a fit